26 239
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]].
Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]].
Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.
Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.
La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.
(Secció per completar)
(Secció per completar)