Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1613 bytes afegits ,  Ahir a les 14:49
sense resum d'edició
Llínea 15: Llínea 15:  
La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.  
 
La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.  
   −
(Secció per completar)
+
Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de [[1942]].
 +
 
 +
José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta.
 +
 
 +
Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els anys 30 del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés.
 +
 
 +
== La Columna de Ferro ==
 +
 
 +
La Columna de Ferro va colaborar en els llauradors de les poblacions en les que es va desplegar, mostrant-los la manera de ser lliures. Les primeres experiències de comunisme llibertari varen tindre lloc a la calor del combat dels milicians (front de Terol). Més que cap atra, ni tan sols la [[Columna Durruti]], la Columna de Ferro va actuar al mateix temps com a milícia de guerra i com a organisació revolucionària: va alçar actes de les seues assamblees, va publicar un diari ''Línea de Fuego'' (''Llínea de Fòc'', en valencià), va publicar manifests i va llançar comunicats, per a explicar les seues accions en la retaguàrdia i justificar els seus moviments i les seues decisions davant els treballadors i els llauradors.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
25 627

edicions

Menú de navegació