78 863
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Sevilla''' és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima i d...».
'''Sevilla''' és un [[municipi]] i una [[ciutat]] [[Espanya|espanyola]], [[capital (política)|capital]] de la [[província de Sevilla|província homònima]] i de la [[comunitat autònoma]] d'[[Andalusia]].<ref>{{cita web
| url = http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/05825
| títul = Llei Orgànica 2/2007, de 19 de març, de reforma de l'Estatut d'Autonomia per a Andalusia
| data = 20-3-2007
| editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref> Sevilla contava en 2009 en 703.206 habitants segons el [[cens de població]],<ref>{{cita web
|url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0
|título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre
|fecha= 2008
|editor = Institut Nacional d'Estadística, Espanya
|fecha accés = 13-13-2008
}}</ref> sent la quarta ciutat d'Espanya per població després de [[Madrit]], [[Barcelona]] i [[Valéncia]]. El municipi té una extensió de 140,8 km<sup>2</sup>.<ref name="SIMA">«[http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla]», en ''Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia'', Institut d'Estadística d'Andalusia. [28-9-2008].</ref> L'[[àrea metropolitana de Sevilla]] està composta per 46 municipis i inclou una població de 1.499.673 habitants(Padró Municipal d'Habitants, 2009), ocupant una superfície de 4.900 km<sup>2</sup>.<ref>{{cita web
| url = http://www.geogra.uah.es/web_11_cig/cdXICIG/docs/01-PDF_Comunicaciones_coloquio/pdf-1/com-P1-29.pdf
| títul = Tensió territorial i transformacions recents en l'aglomeració metropolitana de Sevilla
| editor = Caravaca I., García A., Universitat Pablo d'Olavide
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
El seu [[caixco històric]] és un dels més extensos de [[Europa]], en aproximadament 335 [[hi ha]], uns tres [[quilòmetre]]s de llarc per dos d'ample.<ref>{{cita web
| url = http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Sevilla/disena/plan/rehabilitacion/conventos/clausura/casco/historico/elpepuespand/20060306elpand_6/Tes
| títul = Sevilla dissenya un pla per a la rehabilitació dels convents de clausura del casc històric
| data = 6-3-2006
| editor = El País.Com- Andalusia
| fechaacceso = 9-12.2008
}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments van ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'Espanya.<ref>{{cita web
| url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm
| títul = Museu de Belles Arts de Sevilla
| editor = Junta de Castella i Lleó. ArteHistoria
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
El [[Port de Sevilla]], situat a uns 80 [[km]] del [[oceà Atlàntic]] és l'únic port fluvial d'Espanya, puix el riu [[Guadalquivir]] és navegable des de la seua desembocadura en [[Sanlúcar de Barrameda]] fins a Sevilla, estant llimitat el tamany dels barcos que accedixen a Sevilla per les condicions de navegabilitat del riu.<ref>{{cita web
| url = http://www.apsevilla.com/nodo_1/texto_1_1.htm
| títul = Port de Sevilla
| editor = Autoritat Portuària de Sevilla
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
Sevilla dispon d'una xàrcia desenrollada de [[transport]] per [[carretera]] i [[ferrocarril]], aixina com d'un [[aeroport]] internacional. És destacable la presència històrica de l'[[indústria aeronàutica]] en la ciutat, dels [[drassana|drassanes]], aixina com de l'indústria militar.
En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.
En l'actualitat ([[2008]]) es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web
| url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html
| títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa
| editor = abcdesevilla.Es
| fechaacceso = 9-03-2009
}}</ref><ref>{{cita web
|url = http://www.correoandalucia.com/noticia.asp?idnoticia=4424170096093094100097424170
|título = «Sevilla té dret a progressar; la torre no té impacte perqué no es veu des del centre»
|fechaacceso = 11/03/2009
|autor = Nicol Jiménez
|fecha = 25/02/2009
|editorial = El Correu d'Andalusia
}}</ref>
L'[[Universitat de Sevilla]], fundada en 1505 i en més de 55.000 estudiants, esta catalogada (2009) com la 2a universitat d'Andalusia després de l'Universitat de Granada, la 11a d'Espanya i la 284a del món segons els rankings de baremació internacionals, sent ademés una de les més grans d'Espanya.<ref>{{cita web
| url = http://www.us.es/informacion/uscifras
| títul = L'Universitat de Sevilla en sifres
| data = 5-9-2008
| editor = Universitat de Sevilla, Espanya
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref> Aixina mateix, l'[[Universitat Pablo d'Olavide]], ubicada en el confrontant municipi de [[Dos Hermanas]], conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes [[Erasmus]] i cursos d'espanyol en l'Universitat de Sevilla, que en 2006 fon una de les deu més visitades d'Europa junt en atres huit universitats espanyoles.<ref>{{cita web
| url = http://www.consumer.es/web/es/educacion/2006/12/26/158485.php
| títul = Les universitats espanyoles són les preferides pels estudiants d'Erasmus
| data = 26-12-2006
| editor = Consumer Eroski
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
Sevilla ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del [[romanticisme]], veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 [[òpera|operes]] han segut ambientades en esta ciutat, com [[La força del destí (òpera)|La força del destí]], [[Carmen (òpera)|Carmen]] o [[Les bodes de Figaro]].
<div style="font-size:90%">__TOC__</div>
== Toponímia ==
El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi ''Spal'', que significa "terra baixa". Després de la conquiste, els romans van llatinisar el nom a ''Híspalis'', que en época musulmana es va transformar en ''Ishbiliya'' ([[Llengua árabe|árabe]] ????????), a causa de la substitució de la "p" (fonema inexistent en àrap) per "b" i de la "a" tònica per "i" (fenomen característic de l'àrap hispànic conegut per [[imela]]), d'on procedix l'actual forma 'Sevilla'.
| url = http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/05825
| títul = Llei Orgànica 2/2007, de 19 de març, de reforma de l'Estatut d'Autonomia per a Andalusia
| data = 20-3-2007
| editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref> Sevilla contava en 2009 en 703.206 habitants segons el [[cens de població]],<ref>{{cita web
|url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0
|título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre
|fecha= 2008
|editor = Institut Nacional d'Estadística, Espanya
|fecha accés = 13-13-2008
}}</ref> sent la quarta ciutat d'Espanya per població després de [[Madrit]], [[Barcelona]] i [[Valéncia]]. El municipi té una extensió de 140,8 km<sup>2</sup>.<ref name="SIMA">«[http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla]», en ''Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia'', Institut d'Estadística d'Andalusia. [28-9-2008].</ref> L'[[àrea metropolitana de Sevilla]] està composta per 46 municipis i inclou una població de 1.499.673 habitants(Padró Municipal d'Habitants, 2009), ocupant una superfície de 4.900 km<sup>2</sup>.<ref>{{cita web
| url = http://www.geogra.uah.es/web_11_cig/cdXICIG/docs/01-PDF_Comunicaciones_coloquio/pdf-1/com-P1-29.pdf
| títul = Tensió territorial i transformacions recents en l'aglomeració metropolitana de Sevilla
| editor = Caravaca I., García A., Universitat Pablo d'Olavide
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
El seu [[caixco històric]] és un dels més extensos de [[Europa]], en aproximadament 335 [[hi ha]], uns tres [[quilòmetre]]s de llarc per dos d'ample.<ref>{{cita web
| url = http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Sevilla/disena/plan/rehabilitacion/conventos/clausura/casco/historico/elpepuespand/20060306elpand_6/Tes
| títul = Sevilla dissenya un pla per a la rehabilitació dels convents de clausura del casc històric
| data = 6-3-2006
| editor = El País.Com- Andalusia
| fechaacceso = 9-12.2008
}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments van ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'Espanya.<ref>{{cita web
| url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm
| títul = Museu de Belles Arts de Sevilla
| editor = Junta de Castella i Lleó. ArteHistoria
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
El [[Port de Sevilla]], situat a uns 80 [[km]] del [[oceà Atlàntic]] és l'únic port fluvial d'Espanya, puix el riu [[Guadalquivir]] és navegable des de la seua desembocadura en [[Sanlúcar de Barrameda]] fins a Sevilla, estant llimitat el tamany dels barcos que accedixen a Sevilla per les condicions de navegabilitat del riu.<ref>{{cita web
| url = http://www.apsevilla.com/nodo_1/texto_1_1.htm
| títul = Port de Sevilla
| editor = Autoritat Portuària de Sevilla
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
Sevilla dispon d'una xàrcia desenrollada de [[transport]] per [[carretera]] i [[ferrocarril]], aixina com d'un [[aeroport]] internacional. És destacable la presència històrica de l'[[indústria aeronàutica]] en la ciutat, dels [[drassana|drassanes]], aixina com de l'indústria militar.
En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.
En l'actualitat ([[2008]]) es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web
| url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html
| títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa
| editor = abcdesevilla.Es
| fechaacceso = 9-03-2009
}}</ref><ref>{{cita web
|url = http://www.correoandalucia.com/noticia.asp?idnoticia=4424170096093094100097424170
|título = «Sevilla té dret a progressar; la torre no té impacte perqué no es veu des del centre»
|fechaacceso = 11/03/2009
|autor = Nicol Jiménez
|fecha = 25/02/2009
|editorial = El Correu d'Andalusia
}}</ref>
L'[[Universitat de Sevilla]], fundada en 1505 i en més de 55.000 estudiants, esta catalogada (2009) com la 2a universitat d'Andalusia després de l'Universitat de Granada, la 11a d'Espanya i la 284a del món segons els rankings de baremació internacionals, sent ademés una de les més grans d'Espanya.<ref>{{cita web
| url = http://www.us.es/informacion/uscifras
| títul = L'Universitat de Sevilla en sifres
| data = 5-9-2008
| editor = Universitat de Sevilla, Espanya
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref> Aixina mateix, l'[[Universitat Pablo d'Olavide]], ubicada en el confrontant municipi de [[Dos Hermanas]], conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes [[Erasmus]] i cursos d'espanyol en l'Universitat de Sevilla, que en 2006 fon una de les deu més visitades d'Europa junt en atres huit universitats espanyoles.<ref>{{cita web
| url = http://www.consumer.es/web/es/educacion/2006/12/26/158485.php
| títul = Les universitats espanyoles són les preferides pels estudiants d'Erasmus
| data = 26-12-2006
| editor = Consumer Eroski
| fechaacceso = 9-12-2008
}}</ref>
Sevilla ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del [[romanticisme]], veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 [[òpera|operes]] han segut ambientades en esta ciutat, com [[La força del destí (òpera)|La força del destí]], [[Carmen (òpera)|Carmen]] o [[Les bodes de Figaro]].
<div style="font-size:90%">__TOC__</div>
== Toponímia ==
El nom de la ciutat procedix del nom indígena tartesi ''Spal'', que significa "terra baixa". Després de la conquiste, els romans van llatinisar el nom a ''Híspalis'', que en época musulmana es va transformar en ''Ishbiliya'' ([[Llengua árabe|árabe]] ????????), a causa de la substitució de la "p" (fonema inexistent en àrap) per "b" i de la "a" tònica per "i" (fenomen característic de l'àrap hispànic conegut per [[imela]]), d'on procedix l'actual forma 'Sevilla'.