Canvis

Els seus crítics varen considerar que «estava totalment alié a la temàtica contemporànea i dissimulava esta carència en una constant apelació a un visceral optimisme i una certa caboteria», i el jujaven durament per la seua política repressiva i antidemocràtica contra el moviment obrer i el peronisme, especialment pels assessinats i el manteniment de les normes proscriptives. La seua personalitat austera i tranquila fon també utilisada per importants mijos de comunicació i sectors de poder afectats per les seues mides, per a instalar l'image d'un president «llent».

Els seus crítics varen considerar que «estava totalment alié a la temàtica contemporànea i dissimulava esta carència en una constant apelació a un visceral optimisme i una certa caboteria», i el jujaven durament per la seua política repressiva i antidemocràtica contra el moviment obrer i el peronisme, especialment pels assessinats i el manteniment de les normes proscriptives. La seua personalitat austera i tranquila fon també utilisada per importants mijos de comunicació i sectors de poder afectats per les seues mides, per a instalar l'image d'un president «llent».

En una enquesta realisada en l'any [[2013]] per a establir les cent «persones més honestes» del món segons els argentins, Illia va ocupar el tercer lloc, darrere del [[papa Francisco]] i un dels pares de la pàtria, [[Manuel Belgrano]], superant a [[Teresa de Calcuta]], [[Nelson Mandela|Mandela]] i [[Gandhi]].

En una enquesta realisada en l'any [[2013]] per a establir les cent «persones més honestes» del món segons els argentins, Illia va ocupar el tercer lloc, darrere del [[Papa Francesc]] i un dels pares de la pàtria, [[Manuel Belgrano]], superant a [[Teresa de Calcuta]], [[Nelson Mandela|Mandela]] i [[Gandhi]].