25 950
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Arturo Umberto Illia''' (Pergamino, Buenos Aires, Argentina, 4 d'agost de 1900 - Córdoba, Argentina, 18 de giner de 1983…»
'''Arturo Umberto Illia''' ([[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[4 d'agost]] de [[1900]] - [[Córdoba]], [[Argentina]], [[18 de giner]] de [[1983]]) fon un mege i polític argentí, president de la Nació Argentina entre el 12 d'octubre de [[1963]] i el 28 de juny de [[1966]], quan fon derrocat per un [[Colp d'Estat en Argentina de 1966|colp d'Estat cívic-militar]]. Es va eixercitar també com a senador provincial, diputat nacional i vicegovernador de Córdoba i en [[1962]] fon elegit governador de la província, càrrec que el colp d'Estat contra el president Frondizi li va impedir assumir. Fon també dirigent de l'[[Unió Cívica Radical]] i de l'[[Unió Cívica Radical del Poble]].
Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]].
Vixqué casi tota la seua vida en la seua humil casa de Creu de l'Eix (''Cruz del Eje''), a on es dedicava a la medicina, i que mai va utilisar la seua influència al seu favor, a punt tal de tindre que vendre el seu auto estant en l'eixercici del mando i de negar-se a utilisar fondos públics per a finançar els seus tractaments mèdics. Despuix del seu govern, va mantindre la seua activa militància política, va rebujar la jubilació que li corresponia com a expresident i va tornar al seu poble per a seguir dedicant-se a la medicina.
Els seus crítics varen considerar que «estava totalment alié a la temàtica contemporànea i dissimulava esta carència en una constant apelació a un visceral optimisme i una certa caboteria», i el jujaven durament per la seua política repressiva i antidemocràtica contra el moviment obrer i el peronisme, especialment pels assessinats i el manteniment de les normes proscriptives. La seua personalitat austera i tranquila fon també utilisada per importants mijos de comunicació i sectors de poder afectats per les seues mides, per a instalar l'image d'un president «llent».
En una enquesta realisada en l'any [[2013]] per a establir les cent «persones més honestes» del món segons els argentins, Illia va ocupar el tercer lloc, darrere del [[papa Francisco]] i un dels pares de la pàtria, [[Manuel Belgrano]], superant a [[Teresa de Calcuta]], [[Nelson Mandela|Mandela]] i [[Gandhi]].
== Cites ==
{{Cita|No els tinc por als de fòra que nos volen comprar, sino als de dins que nos volen vendre.|Arturo Illia}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Arturo_Umberto_Illia Arturo Illia en Wikipedia]
Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]].
Vixqué casi tota la seua vida en la seua humil casa de Creu de l'Eix (''Cruz del Eje''), a on es dedicava a la medicina, i que mai va utilisar la seua influència al seu favor, a punt tal de tindre que vendre el seu auto estant en l'eixercici del mando i de negar-se a utilisar fondos públics per a finançar els seus tractaments mèdics. Despuix del seu govern, va mantindre la seua activa militància política, va rebujar la jubilació que li corresponia com a expresident i va tornar al seu poble per a seguir dedicant-se a la medicina.
Els seus crítics varen considerar que «estava totalment alié a la temàtica contemporànea i dissimulava esta carència en una constant apelació a un visceral optimisme i una certa caboteria», i el jujaven durament per la seua política repressiva i antidemocràtica contra el moviment obrer i el peronisme, especialment pels assessinats i el manteniment de les normes proscriptives. La seua personalitat austera i tranquila fon també utilisada per importants mijos de comunicació i sectors de poder afectats per les seues mides, per a instalar l'image d'un president «llent».
En una enquesta realisada en l'any [[2013]] per a establir les cent «persones més honestes» del món segons els argentins, Illia va ocupar el tercer lloc, darrere del [[papa Francisco]] i un dels pares de la pàtria, [[Manuel Belgrano]], superant a [[Teresa de Calcuta]], [[Nelson Mandela|Mandela]] i [[Gandhi]].
== Cites ==
{{Cita|No els tinc por als de fòra que nos volen comprar, sino als de dins que nos volen vendre.|Arturo Illia}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Arturo_Umberto_Illia Arturo Illia en Wikipedia]