41 037
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les estacions de tren més propenques són la de la [[Estació de la Font de Sant Lluís|Font de Sant Lluís]], al nort, i la de [[Benetússer]], al sur. Queda conectada en [[Pinedo]] a través d'una carretera secundària. El barri és servit per les llínies 9 i 14 de l'[[EMT de Valéncia]] i la llínia 183 del [[Metrobus]].
Les estacions de tren més propenques són la de la [[Estació de la Font de Sant Lluís|Font de Sant Lluís]], al nort, i la de [[Benetússer]], al sur. Queda conectada en [[Pinedo]] a través d'una carretera secundària. El barri és servit per les llínies 9 i 14 de l'[[EMT de Valéncia]] i la llínia 183 del [[Metrobus]].
== Història ==
L'àrea que hui ocupa Forn d'Alcedo sembla correspondre's en l'antic rahal de Benimassot, que ya apareix en el [[Llibre del Repartiment]], en una donació que fa [[Jaume I]] a Ferran Humbert, Bonifaci Pellicer, Bernat Baster, Bernat de Salaverd i Ramon Ferran. A esta donació varen seguir prou atres, en lo que el rahal va quedar repartit entre varis cavallers, escribans i abat, que el varen destinar a una explotació agrícola prou intensa.
Les primeres senyes estadístiques de Forn d'Alcedo són de mitan del [[sigle XIX]], quan pertanyia al desaparegut municipi de Russafa. En estes dates la major part dels casi 2.000 habitants de la partida vivien repartits per l'horta, en [[Alqueria|alqueries]] i cases de labrança, mentres que el núcleu històric a penes contava en uns pocs carrers.
En l'any [[1877]] Forn d'Alcedo, junt en tot el territori de l'antic municipi de Russafa, va passar a formar part del terme municipal de Valéncia. La primera expansió es va donar en la [[década de 1960]] en la construcció d'un grup de 320 vivendes de la Cooperativa de treballadors ferroviaris, als que es varen sumar en les décades següents nous edificis de vàries altures. Aixina que, la pedania té en l'actualitat dos parts dividides per l'antiga carrera de Malilla: a l'[[oest]] el núcleu històric i a l'[[est]] l'[[eixample]].
== Demografia ==
== Demografia ==