Canvis

No obstant, i donat que n'hi han eixes grans zones de regadiu, el terme se dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.

No obstant, i donat que n'hi han eixes grans zones de regadiu, el terme se dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.

[[Image:Trenc_d'Alba_en_Port_Saplaya.jpg|right|thumb|Trenc d'alba en Port Saplaya]]

[[Image:Trenc_d'Alba_en_Port_Saplaya.jpg|right|thumb|Trenc d'alba en Port Saplaya]]

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínia 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els set dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els set dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

== Història ==

== Història ==

Alqueria musulmana que lo rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgà al bisbe d'[[Osca]], [[Vidal de Canelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], conseguí la propietat, mediant una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Jérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilabert de Sanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]].

Alqueria musulmana que lo rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgà al bisbe d'[[Osca]], [[Vidal de Canelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], conseguí la propietat, mediant una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Xérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilabert de Sanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]].

L'Iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[Carraixet|Barranc de Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i lo manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual es de nova planta.

L'Iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[Carraixet|Barranc de Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i lo manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual es de nova planta.

== Cultura ==

== Cultura ==

=== Persones célebres d'Alboraya ===

=== Persones célebres d'Alboraya ===

*[[En Joan Batista Baset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".

*En [[Joan Batiste Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".

* [[Don Vicent Coret]], clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.

* [[Don Vicent Coret]], clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.

Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap les Festes Majors d'Alboraya, que te lloc voltant del [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].

Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap les Festes Majors d'Alboraya, que te lloc voltant del [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, a on els actes religiosos, provessons del [[Corpus Christi]] el corpus cgran i el corpus chicotet, Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, a on els actes religiosos, provessons del [[Corpus Christi]], Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

L'últim dumenge d'Octubre se celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixe últim fi de semana d'Octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (medieval), actes de carrer i culturals.

L'últim dumenge d'Octubre se celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixe últim fi de semana d'Octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (medieval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecilia, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

== Accessos ==

== Accessos ==

Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (Llínia 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|F.G.V.]].

Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|F.G.V.]].

== Deports ==

== Deports ==

===Escacs===

===Escacs===

L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel [[Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya]]) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

===Fútbol Sala===

===Fútbol Sala===

*[http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]

*[http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]

*[http://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'Ajuntament d'Alboraya]

*[http://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'Ajuntament d'Alboraya]

*[http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parroquia d'Alboraya]

*[http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya]

*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de la Orchata]

*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de la Orchata]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]