1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Vicent Marco Miranda''' (Castelló de la Plana, 1880 - Valéncia, 1946) va ser un polític espanyol. Destacat [[blasquisme|bla...».
'''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - [[Valéncia]], [[1946]]) va ser un [[polític]] [[Espanya|espanyol]].
Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] ho va nomenar redactor cap. Va ser [[regidor]] i cap de la minoria republicana en el [[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que van tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. 9 d'agost de 1975. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[alcalde]] provisional de Valéncia, pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]].
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de
Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]]. Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar després el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]],
que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]]. Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de [[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat. De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que va titular [[In illo tempore]], llibre editat pel
[[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, després en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre [[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]] editat per la [[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any.
Els seus restes descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]].
== Obres ==
* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930)
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002.
* ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gats (Memòries 1939-1942)]]'', publicada en 2007
== Referències ==
{{reflist}}
{{Traduït de|es|Vicente_Marco_Miranda}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] ho va nomenar redactor cap. Va ser [[regidor]] i cap de la minoria republicana en el [[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que van tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. 9 d'agost de 1975. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[alcalde]] provisional de Valéncia, pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]].
Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de
Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]]. Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar després el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]],
que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]]. Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de [[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat. De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que va titular [[In illo tempore]], llibre editat pel
[[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, després en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre [[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]] editat per la [[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any.
Els seus restes descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]].
== Obres ==
* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930)
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002.
* ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gats (Memòries 1939-1942)]]'', publicada en 2007
== Referències ==
{{reflist}}
{{Traduït de|es|Vicente_Marco_Miranda}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]