38 358
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Dinosàuria constituïx un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fèmur articulat en la pelvis per mig de còndil, dispost en àngul respecte d'aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en l'habilitat motriu. Els dinosauris se classifiquen tradicionalment segons l'estructura de la seua cadera.
Dinosàuria constituïx un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fèmur articulat en la pelvis per mig de còndil, dispost en àngul respecte d'aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en l'habilitat motriu. Els dinosauris se classifiquen tradicionalment segons l'estructura de la seua cadera.
Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris.
== Biologia ==
L'evidència actual sugerix que el tamany promig dels dinosauris va variar a través dels periodos [[Triàsic]], [[Juràsic|Juràsic Inferior]], [[Juràsic|Juràsic Superior]] i [[Cretàcic]] Els dinosauris terópodos depredadors, que ocupaven molts de les casetes de carnívors terrestres durant el [[Mesozoic]], freqüentment s'ubicaven en la categoria de 100 a 1000 kg (quilograms) quan són classificats pel seu pes estimat en categories basades en l'orde de magnitut, mentres que els depredadors mamífers del [[Holocé]] s'ubiquen en la categoria de 10 a 100 kg. La moda estadística de les masses corporals dels dinosauris mesozoics es troba entre una a dèu tonellades mètriques.
== Extinció ==
El descobriment de que les aus són un tipo de dinosauri va demostrar que en general els dinosauris no estan, de fet, extints com es diu habitualment. No obstant, tots els dinosauris no aviars, aixina com molts grups d'aus es varen extinguir sobtadament fa aproximadament 66 millons d'anys. S'ha sugerit que degut a que els chicotets mamífers, squamatas i aus varen ocupar les casetes ecològiques aptes per al seu tamany corporal chicotet, els dinosauris no aviars mai varen evolucionar una diversa fauna d'espècies de cos chicotet, lo que va conduir a la seua caiguda, quan es varen vore afectats pels tetrápods terrestres de gran cos, com a conseqüència de l'event d'extinció massiva. Molts atres grups d'animals també es varen extinguir en este moment, incloent les amonites (moluscs similars a nautilus), mosasauris, plesiosauris, pterosauris, i molts grups de mamífers.
=== Colisió d'un asteroide ===
La teoria de la colisió en un asteroide, que va ser popularisada en l'any [[1980]] per Walter Alvarez i els seus colegues, relaciona l'extinció de finals del periodo Cretàcic en un impacte en un bòlit fa aproximadament 65,5 millons d'anys. Alvarez i uns atres varen sugerir que un aument repentí dels nivells d'[[iridi]], registrat en tot lo [[món]] en els estrats rocosos d'este periodo, era una prova directa de l'impacte. La majoria dels indicis sugerixen que un bòlit d'entre 5 i 15 km de diàmetro va impactar en la [[Terra]] prop de la península de Yucatán, creant el cràter de Chicxulub, de 170 km de diàmetro, i desencadenant l'extinció massiva. Els científics no saben en certea si els dinosauris estaven prosperant o en decliu abans de l'impacte astronòmic.
== Referències ==
== Referències ==