Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
15 bytes afegits ,  10 agost
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
'''Dinosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del [[mesozoic]] durant uns 160 millons d'[[any|anys]], atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les [[au]]s durant el periodo [[Juràsic]]. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.
 
'''Dinosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del [[mesozoic]] durant uns 160 millons d'[[any|anys]], atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les [[au]]s durant el periodo [[Juràsic]]. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.
    +
== Taxonomia ==
 
Dinosàuria constituïx un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fèmur articulat en la pelvis per mig de còndil, dispost en àngul respecte d'aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en l'habilitat motriu. Els dinosauris se classifiquen tradicionalment segons l'estructura de la seua cadera.
 
Dinosàuria constituïx un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fèmur articulat en la pelvis per mig de còndil, dispost en àngul respecte d'aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en l'habilitat motriu. Els dinosauris se classifiquen tradicionalment segons l'estructura de la seua cadera.
    +
== Biologia ==
 
Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris.
 
Alguns són herbívors, atres carnívors o omnívors. Els primers dinosauris varen ser bípedos, pero molts grups varen incloure espècies cuadrúpedes, i alguns podien alternar els dos tipos de locomoció. Les banyes o crestes són comunes a tots els grups de dinosauris, i alguns grups varen desenrollar modificacions esquelètiques com a armadures òssees i espines. L'evidència sugerix que la posada d'ous i la construcció de nius varen ser traces que compartien tots els dinosauris.
  −
== Biologia ==
      
L'evidència actual sugerix que el tamany promig dels dinosauris va variar a través dels periodos [[Triàsic]], [[Juràsic|Juràsic Inferior]], [[Juràsic|Juràsic Superior]] i [[Cretàcic]]​ Els dinosauris terópodos depredadors, que ocupaven molts de les casetes de carnívors terrestres durant el [[Mesozoic]], freqüentment s'ubicaven en la categoria de 100 a 1000 kg (quilograms) quan són classificats pel seu pes estimat en categories basades en l'orde de magnitut, mentres que els depredadors mamífers del [[Holocé]] s'ubiquen en la categoria de 10 a 100 kg.​ La moda estadística de les masses corporals dels dinosauris mesozoics es troba entre una a dèu tonellades mètriques.
 
L'evidència actual sugerix que el tamany promig dels dinosauris va variar a través dels periodos [[Triàsic]], [[Juràsic|Juràsic Inferior]], [[Juràsic|Juràsic Superior]] i [[Cretàcic]]​ Els dinosauris terópodos depredadors, que ocupaven molts de les casetes de carnívors terrestres durant el [[Mesozoic]], freqüentment s'ubicaven en la categoria de 100 a 1000 kg (quilograms) quan són classificats pel seu pes estimat en categories basades en l'orde de magnitut, mentres que els depredadors mamífers del [[Holocé]] s'ubiquen en la categoria de 10 a 100 kg.​ La moda estadística de les masses corporals dels dinosauris mesozoics es troba entre una a dèu tonellades mètriques.
39 455

edicions

Menú de navegació