24 947
edicions
Canvis
→Catedràtica de guitarra
=== Catedràtica de guitarra ===
=== Catedràtica de guitarra ===
(Secció per completar)
La càtedra de guitarra contava en aquell moment en cinc alumnes. En el transcurs dels seus anys com a docent en el Conservatori, eixe número anirà creixent progressivament fins a alcançar la sifra de setcents alumnes matriculats en la seua assignatura.
Maria Rosa accepta complaguda la petició de Don Manuel Palau i des d'eixe moment la docència i la guitarra es convertixen en l'eix principal de la seua vida.
El mateix any en que comencen les seues classes, no cessa de protagonisar numerosos recitals de guitarra en totes les emissores locals. Est és un moment en que fa falta despertar l'interés per la guitarra i ella decidix realisar-ho bolcant-se a l'alumnat més que a la seua pròpia carrera de concertista, buscant perfeccionament de la tècnica.
Manuel Palau solicita a Maria Rosa per a que estrene en Valéncia el concert per a guitarra: ''El soldat Tàrtar''. L'estrena és en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]]. Dirigix l'orquesta simfònica [[Ramón Corell Saurí|Don Ramón Corell]].
Rep periòdicament, classes dels més prestigiosos guitarristes del moment, [[Narciso Yepes]], Emilio Pujol en [[Siena]] ([[Itàlia]]), [[Regino Sainz de la Maza]] i [[Andrés Segóvia]].
En juny de l'any 1965 guanya l'oposició i es convertix en la primera catedràtica de guitarra del [[Conservatori de Música de Valéncia|Conservatori de Valéncia]].
Des de la fundació del Conservatori Professional de Valéncia els professors de guitarra varen ser: Don Rafael Balaguer, Donya Pepita Roca i Maria Rosa Gil. Els tres varen ser professors interins i gratuïts. María Rosa serà la primera professora de guitarra que tindrà una càtedra en dotació econòmica.
Sent Francisco León Tello director del Conservatori en l'any [[1969]], busca un equip directiu i nomena caixera-tesorera a Maria Rosa Gil. Eixercita este càrrec durant tretze anys consecutius fins a febrer de [[1982]] quan, per motius de salut, demana ser rellevada en el càrrec, petició que és admesa per l'actual director.
Des de l'any [[1985]] fins a l'any [[1990]] ocupa el càrrec de Subdirectora i Caixera-contadora, sent el Director del Centre Don Vicente Ros.
En la seua aula del Conservatori s'han anat forjant a través d'estos anys numerosos concertistes, els quals a la seua volta han desenrollat les seues ensenyances tant a nivell nacional com a internacional, eixercitant en eficàcia els seus coneiximents adquirits. De tots ells podríem destacar a Miguel Barberá, Andrés Martí, Francisco Carbonell, José Pedro Ibáñez, Antonio Galindo, José Pechuán, Rafael Cabedo, Santiago Rebenaque, Manuel M. Abella, Enrique Perona, Antonio Sanchis, José L. Silvaje i un llarc etc...
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==