Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 20: Llínea 20:  
Donya Pepita Roca fon des de l'any [[1948]] professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any [[1955]] o [[1956]], Pepita Roca és cridada per [[Manuel Palau Boix|Manuel Palau]] a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra.  
 
Donya Pepita Roca fon des de l'any [[1948]] professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any [[1955]] o [[1956]], Pepita Roca és cridada per [[Manuel Palau Boix|Manuel Palau]] a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra.  
   −
En l'[[agost]] de [[1956]] se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a [[Barcelona]] per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el 24 d'octubre de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra.
+
En l'[[agost]] de [[1956]] se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a [[Barcelona]] per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el [[24 d'octubre]] de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra.
    
=== Catedràtica de guitarra ===
 
=== Catedràtica de guitarra ===
124 245

edicions

Menú de navegació