Canvis

Vicente Blasco Ibáñez (edita)

Revisió de 15:12 2 feb 2010

191 bytes afegits , 15:12 2 feb 2010

sense resum d'edició

Llínea 6: Llínea 6:

== Biografia ==

−

Va nàixer en Valéncia el [[29 de giner]] de 1867. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blanco. Va cursar els estudis de Dret, en la [[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en 1888, a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de do [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys després, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, Vicente Blasco Ibañez, un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de segle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].

+

Va nàixer en Valéncia el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blanco. Va cursar els estudis de Dret, en la [[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en 1888, a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de do [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys després, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, Vicente Blasco Ibañez, un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de segle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el 6 de febrer de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

−

Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i les seues ideals [[republicà]]s, manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en 1893. Va Ser detingut en 1896 i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys 1898 i 1907, va ocupar escà en el [[Congrés dels Diputats]] representant a el [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordances es va integrar a el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].

+

Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i les seues ideals [[republicà]]s, manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en [[1893]]. Va Ser detingut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escà en el [[Congrés dels Diputats]] representant a el [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordances es va integrar a el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].

−

El novelista i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] (1916), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' (1894), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]'' (1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]]'' (1898), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]]'', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' (1916), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" i fins i tot "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una mica de la seua pròpia biografia en la història de la colonisació espanyola de [[Amèrica]]. Afija's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

+

El novelista i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]'' (1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]]'' ([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]]'', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" i fins i tot "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una mica de la seua pròpia biografia en la història de la colonisació espanyola de [[Amèrica]]. Afija's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Les seues restes van ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i van arribar a el [[port de Valéncia]] el 29 d'octubre de 1933.

Llínea 29: Llínea 29:

(en orde alfabètic)

−

*''[[A los pies de Venus]]'' (1926).

+

*''[[A los pies de Venus]]'' ([[1926]]).

−

*''[[Argentina y sus grandezas]]'' (1910).

+

*''[[Argentina y sus grandezas]]'' ([[1910]]).

−

*''[[Arroz y tartana (novela)|Arroz y tartana]]'' (1894) [http://www.gutenberg.org/files/16413/16413-h/16413-h.htm].

+

*''[[Arroz y tartana (novela)|Arroz y tartana]]'' ([[1894]]) [http://www.gutenberg.org/files/16413/16413-h/16413-h.htm].

*''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]'' (1902) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/barro.pdf].

*''[[Cuentos valencianos]]''.

*''[[El caballero de la Virgen]]''.

−

*''El femater'' (1893)

+

*''El femater'' ([[1893]])

−

*''[[El intruso]]'' (1904).

+

*''[[El intruso]]'' ([[1904]]).

−

*''El papa del mar'' (1925).

+

*''El papa del mar'' ([[1925]]).

−

*''[[El paraíso de las mujeres]]'' (1922) [http://www.gutenberg.org/files/10822/10822-8.txt].

+

*''[[El paraíso de las mujeres]]'' ([[1922]]) [http://www.gutenberg.org/files/10822/10822-8.txt].

*''[[El préstamo de la difunta]]'' [http://www.gutenberg.org/files/14308/14308-8.txt].

*''[[El sol de los muertos]]''.

*''En busca del Gran Khan''.

−

*''Entre naranjos'' (1900) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/naranjos.doc].

+

*''Entre naranjos'' ([[1900]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/naranjos.doc].

*''El fantasma de las alas de oro''.

−

*''Flor de mayo'' (1895).

+

*''Flor de mayo'' ([[1895]]).

−

*''[[La araña negra]]'' (1892).

+

*''[[La araña negra]]'' ([[1892]]).

−

*''La Barraca'' (1898) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].

+

*''La Barraca'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].

−

*''La bodega'' (1904/5).

+

*''La bodega'' ([[1904]]/5).

−

*''La catedral'' (1903) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].

+

*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].

−

*''La horda'' (1905).

+

*''La horda'' ([[1905]]).

−

*''La maja desnuda'' (1906).

+

*''La maja desnuda'' ([[1906]]).

−

*''La Tierra de Todos'' (1922) [http://www.gutenberg.org/files/13519/13519-8.txt].

+

*''La Tierra de Todos'' ([[1922]]) [http://www.gutenberg.org/files/13519/13519-8.txt].

−

*''Los argonautas'' (1915).

+

*''Los argonautas'' ([[1915]]).

−

*''[[Los cuatro jinetes del Apocalipsis]]'' (1916) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/jinetes.doc].

+

*''[[Los cuatro jinetes del Apocalipsis]]'' ([[1916]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/jinetes.doc].

−

*''Los fanáticos'' (1894).

+

*''Los fanáticos'' ([[1894]]).

−

*''Los muertos mandan'' (1909).

+

*''Los muertos mandan'' ([[1909]]).

−

*''Luna Benamor'' (1909).

+

*''Luna Benamor'' ([[1909]]).

*''Mare Nostrum''.

*''Novelas de la costa azul''.

*''Oriente''.

*''Puesta de sol''.

−

*''[[Sangre y arena (Vicente Blasco Ibáñez)|Sangre y arena]]'' (1908).

+

*''[[Sangre y arena (Vicente Blasco Ibáñez)|Sangre y arena]]'' ([[1908]]).

−

*''Sónnica la cortesana'' (1901).

+

*''Sónnica la cortesana'' ([[1901]][[Títul de l'enllaç]]).

*''Vistas sudamericanas''.

−

*''¡Viva la república!'' (1893).

+

*''¡Viva la república!'' ([[1893]]).

−

*''La voluntad de vivir''. (1907; obra publicada en 1953)

+

*''La voluntad de vivir''. ([[1907]]; obra publicada en [[1953]])

*''La vuelta del mundo de un novelista''.

Llínea 72: Llínea 72:

Hollywood va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de 1900 ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".

−

Mítiques van ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en 1921, que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de 1962); ''Sangre y arena'' (1922) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot el món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en 1941 en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' (1926) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses van ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en 1926, i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' (1929) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.

+

Mítiques van ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot el món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en 1941 en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses van ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.

−

Ya en el cine sonor, les seues obres van ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' (1936), on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En 1941 es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot luxe de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En Espanya, [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en 1948. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els 50 i 60, i a Hollywood s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.

+

Ya en el cine sonor, les seues obres van ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En 1941 es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot luxe de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En Espanya, [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en 1948. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els 50 i 60, i a Hollywood s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.

Els anys 70 suponen el seu redescobriment a través de la chicoteta pantalla en Espanya: "La barraca", "Cañas y barro", etc. en actors de primera llínea ([[Victoria Abril]], [[José Bódalo]]) i guions i realisació de segona, pero de gran popularitat.

Jose2

Administradors

126 672

edicions