Canvis

2615 bytes eliminats ,  00:47 30 dec 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Traducció_automàtica}}
 
{{Traducció_automàtica}}
   −
{{Ficha de conflicte militar
+
Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la [[guerra civil]] que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] i el [[Últim part de la Guerra Civil Espanyola|últim part de guerra]] firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].<p>
|nombre_batalla= Guerra Civil Espanyola
  −
|imagen= [[Archiu:Dabrowszczacy przysiegaja wiernosc sprawie Republiki.jpg|300px]]
  −
|descripción_imagen= Voluntaris polonesos jurant lleialtat a la República.
  −
|conflicto=
  −
|fecha= [[17 de juliol]] de [[1936]] – [[1 d'abril]] de [[1939]]
  −
|lugar= [[España|España continental i insular]], [[El Marroc Espanyol]], [[Sàhara Espanyol]], [[Guinea Espanyola]].
  −
|resultado= Victòria del ban [[ban nacional]] o sublevat
  −
|combatientes1= {{bandera|España|1931}} [[Segona República Española|II República Espanyola]]<br />[[Archiu:Flag of the International Brigades.svg|20px]] [[Brigades internacionales|B. Internacionals]]<br />[[Archiu:Bandera_CNT-AIT.svg|20px]] [[Milícies confederals]]<br />{{bandera|Unión Soviética}} [[Unió Soviètica]]
  −
|combatientes2= {{bandera|España|1939}} [[Ban nacional|Movimiento Nacional]]<br />{{bandera|Alemania|Nazi}} [[Alemanya Nazi]]<br />{{bandera|Italia|1861}} [[Regne d'Itàlia (1861-1946)|Reino d'Itàlia]]<br />{{bandera|Portugal}} [[Estat Nou (Portugal)|Portugal]]
  −
|comandante1= [[Francisco Llarc Caballero]]<br />[[Juan Negrín]]<br />[[Vicente Rojo Lluch]]<br />[[José Miqueta]]<br />[[Juan Modest]]<br />[[Juan Hernández Saravia]]<br />[[Bonaventura Durruti]]<br />[[José Giral]]<br />[[José Antonio Aguirre]]<br />[[Belarmino Tomás]]<br />[[Lluís Companys]]
  −
|comandante2=[[Emilio Mola]]<br />[[Gonzalo Queipo de Pla]]<br />[[Francisco Franco]]<br />[[José Sanjurjo]]<br />[[Millán Astray]]<br />[[Yagüe Blanco]]<br />[[José Enrique Varela]]
  −
|soldados1 = [[Eixèrcit Popular Republicano|Ejército Popular]]<br />~16.400 guàrdies civils<br />~7.900 carrabiners<br />~12.000 guàrdies d'assalt<br />~13.000 efectius de l'Armada<br />1 cuirasat<br />3 creuers<br />14 destructors<br />12 submarins
  −
|soldados2 = [[Ban nacional|Ejército Nacional]]<br />~65.000 soldats de terra<br />~15.800 guàrdies civils<br />~6.500 carrabiners<br />~5.000 guàrdies d'assalt<br />~7.000 efectius de l'Armada<br />1 cuirasat<br />4 creuers<br />1 (+4*) destructors<br />2* submarins<br /><small>* Venuts per Itàlia en 1937</small>
  −
|bajas1=
  −
|bajas2=
  −
|bajas3= ~500.000<br />(~120.000 en rereguarda)<ref>El nombre de pèrdues és debatible; les estimacions suggerixen que entre 500,000 i un milló de persones van morir.  En els anys, els historiadors van disminuir estes xifres, i estudis moderns conclouen que 500,000 morts és la xifra més encertada. Hugh Thomas, ''The Spanish Civil War'' (2001), Pp. xviii & 899–901, inclusivament.</ref>
  −
}}
  −
 
  −
Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la [[guerra civil]] que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] i el [[Últim part de la Guerra Civil Española|último part de guerra]] firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].<p>
   
Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del sigle XIX (les [[guerres carlines]]).<p>
 
Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del sigle XIX (les [[guerres carlines]]).<p>
Els bans en contesa es van denominar a si mateixos ''[[ban nacional]]'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''[[ban republicà]]'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel [[Front Popular (Espanya)|Frente Popular]] des de les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|elecciones de febrer de 1936]]); mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''[[fasciste]]'' i ''[[Rojo (desambiguación)|rojo]]'', respectivament. En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la [[esquerra política]], les [[classes altes]] (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en suports més amplis) i el [[moviment obrer español|movimiento obrer]] (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''[[Revolució espanyola]]'' i [[Jornades de maig de 1937|violentos enfrontaments interns]]), la [[església catòlica]] i el [[anticlericalisme]] (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme basc]]), i en distintes ''[[Ser d'España|ideas d'Espanya]]'' i opcions d'organisació territorial, de [[forma d'Estat]] o de la seua mateixa existència.<p>
+
Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''[[bando nacional]]'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''[[bando republicà]]'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] des de les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions de febrer de 1936]]); mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''[[fasciste]]'' i ''[[Roig (desambiguació)|roig]]'', respectivament. En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la [[esquerra política]], les [[classes altes]] (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el [[moviment obrer espanyol|moviment obrer]] (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''[[Revolució espanyola]]'' i [[Jornades de maig de 1937|violents enfrontaments interns]]), la [[església catòlica]] i el [[anticlericalisme]] (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''[[Ser d'Espanya|idees d'Espanya]]'' i opcions d'organisació territorial, de [[forma d'Estat]] o de la seua mateixa existència.<p>
El context internacional pasava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies liberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bans fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).<p>
+
El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).<p>
El tema de la Guerra Civil és el de major producció literària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és gegantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dóna [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dóna [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proposen la [[revolució de 1934]] com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''[[estat de guerra]]'' fon divergent en abdós bans: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantir el seu control militar).<p>
+
El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proponen la [[revolució de 1934]] com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''[[estat de guerra]]'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).<p>
Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les [[Evolució demogràfica moderna d'España|demográficas]] (augment de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada [[Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles]]) i polítiques (la [[repressió política en España|represión]] en la rereguarda de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i el [[exili republicano|exilio dels perdedors]]), i que es van perpetuar molt més enllà de la prolongada [[posguerra española|posguerra]], incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del [[règim de Franco]] fins a 1975.
+
Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les [[Evolució demogràfica moderna d'España|demográficas]] (augment de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada [[Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles]]) i polítiques (la [[repressió política en Espanya|repressió]] en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'[[exili republicà|exili dels perdedors]]), i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada [[posguerra espanyola|posguerra]], incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del [[règim de Franco]] fins a 1975.
    
== Introducció ==
 
== Introducció ==
La Guerra Civil Espanyola ha sigut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les [[Eix Roma-Berlín-Tokio|potencias de l'Eix]] i la [[Unió Soviètica]], a més que va suposar un desenllaç, principalment arran de la crida [[Revolució social espanyola de 1936]], entre les principals [[ideologia]]s polítiques de caràcter [[revolucionari]] i [[reaccionari]] (o [[contrarevolucionari]]) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[liberal]] [[burgués|burguesa]] i el [[socialisme en un sol país|Socialismo d'Estat]] del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URS]]), i els diversos moviments revolucionaris: [[socialismo|socialistas]], [[comunismo|comunistas]], [[comunisme libertario|comunistas llibertaris]], [[anarcosindicalismo|anarcosindicalistas]] o [[anarquismo|anarquistas]], i [[POUM|poumistas]]. Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la [[Constitució de la República Espanyola de 1931]]. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model [[llibertari]], encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la [[dictadura del proletariat]],<ref>[http://www.La-moncloa.Es/president/RelacionPresidentes/RelacionHistorica/1935-1976.Htm La pàgina de Presidència diu de Llarc Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.Htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura [[jerarquía|jerárquica]], fonamentalment a través d'una economia de caràcter [[comuniste]] i autònom, i una organisació política basada en òrgans de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del [[comunisme llibertari]].<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com Deia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo sóc comuniste, estic a favor de l'acord i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burgessia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudocientífica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els [[Falange Española|falangistas]] van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un [[Estat totalitari]]. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfons XIII d'España|Alfonso XIII]]. Els [[carlismo|carlistas]] la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bans va haver-hi interessos trobats.
+
La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les [[Eix Roma-Berlín-Tokio|potencies de l'Eix]] i la [[Unió Soviètica]], a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida [[Revolució social espanyola de 1936]], entre les principals [[ideologia]]s polítiques de caràcter [[revolucionari]] i [[reaccionari]] (o [[contra-revolucionari]]) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el [[socialisme en un sol país|Socialisme d'Estat]] del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: [[socialisme|socialistes]], [[comunisme|comunistes]], [[comunisme llibertari|comunistes llibertaris]], [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]] o [[anarquisme|anarquistes]], i [[POUM|poumistas]]. Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la [[Constitució de la República Espanyola de 1931]]. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model [[llibertari]], encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la [[dictadura del proletariat]],<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura [[jerarquia|jeràrquica]], fonamentalment a través d'una economia de caràcter [[comuniste]] i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del [[comunisme llibertari]].<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els [[Falange Espanyola|falangistes]] van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un [[Estat totalitari]]. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfons XIII d'España|Alfonso XIII]]. Els [[carlisme|carlistes]] la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.
   −
De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] e [[Itàlia]]), [[Portugal]] e [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.
+
De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.
   −
El Govern republicà va rebre el suport de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviéticas|URSS]], únic país comuniste d'Europa, qui en un primer moment va mobilisar les [[Brigades Internacionals]] i posteriorment va suministrar equip bèlic a la República. També va rebre ajuda de [[Mèxic]], on feia poc havia triomfat la [[Revolució mexicana]].
+
El Govern republicà va rebre el recolzament de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]], únic país comuniste d'Europa, qui en un primer moment va movilisar les [[Brigades Internacionals]] i posteriorment va suministrar equip bèlic a la República. També va rebre ajuda de [[Mèxic]], on feya poc havia triumfat la [[Revolució mexicana]].
   −
Les democràcies occidentals, [[França]], el [[Regne Unit]] i [[Estats Units]], van decidir mantindre's al marge, segons uns en llínea en la seua política de no-confrontació en Alemanya, segons atres perqué pareixien preferir la victòria dels sublevats. No obstant, el cas de França fon especial, ya que estava governada, igual que Espanya, per un [[Front Popular (França)|Frente Popular]]. Al principi va intentar tímidament ajudar a la República, a la que va cobrar uns 150 millons de dòlars en ajuda militar (avions, pilots, etc.), pero va haver de sotmetre's a les directrius del Regne Unit i suspendre esta ajuda.
+
Les democràcies occidentals, [[França]], el [[Regne Unit]] i [[Estats Units]], van decidir mantindre's al marge, segons uns en llínea en la seua política de no-confrontació en Alemanya, segons atres perqué pareixien preferir la victòria dels sublevats. No obstant, el cas de França fon especial, ya que estava governada, igual que Espanya, per un [[Front Popular (França)|Front Popular]]. Al principi va intentar tímidament ajudar a la República, a la que va cobrar uns 150 millons de dólars en ajuda militar (avions, pilots, etc.), pero va haver de sometre's a les directrius del Regne Unit i suspendre esta ajuda.
   −
En tot cas, esta alineació dels diferents països no feia més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres dècades del [[sigle XX]].
+
En tot cas, esta alineació dels diferents països no feya més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres décades del [[sigle XX]].
   −
Alguns veuen en estes profundes diferències politicoculturals el que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Españas''. En el ban republicà, el suport estava dividit entre els demòcrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un suport fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valencia]], [[País Basc]], [[Principat d'Asturias|Asturias]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el ban nacional, el suport era bàsicament rural i burgés, més [[conservador]] i [[catolicismo|religioso]]. Sobretot van ser aquelles [[classe social|clases]] més o menys privilegiades fins llavors, (burgesos, aristòcrates, molts militars, part de la jerarquia eclessiàstica, [[terratinent]]s'o chicotets llauradors propietaris, etc.) que després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Frente Popular]] veien perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.
+
Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més [[conservador]] i [[catolicisme|religiós]]. Sobretot van ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, [[terratinent]]s'o chicotets llauradors propietaris, etc.) que després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.
   −
El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les execucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la rereguarda, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el ban contrari. En el [[ban nacional]] es va perseguir principalment a [[sindicalismo|sindicalistas]] i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el [[ban republicà]] esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burgesos, aristòcrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, [[sacerdot]]s'i [[laic]]s de la [[Església Catòlica]], arribant a cremar convents i esglésies i asassinant a treze [[bisbe]]s, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i images) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>
+
El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les execucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el ban contrari. En el [[ban nacional]] es va perseguir principalment a [[sindicalisme|sindicalistes]] i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el [[ban republicà]] esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, [[sacerdot]]s'i [[laic]]s de la [[Església Catòlica]], arribant a cremar convents i esglésies i assessinant a tretze [[bisbe]]s, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>
   −
Després de la guerra, la repressió franquiste es va encebar en el ban perdedor, iniciant-se una neteja de què fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, la qual cosa va conduir a molts a l'exili o a la mort. La [[economia espanyola]] tardaria dècades a recuperar-se.
+
Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, la qual cosa va conduir a molts a l'exili o a la mort. La [[economia espanyola]] tardaria décades a recuperar-se.
   −
Els simpatisants republicans van vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països van participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la van vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomía|dicotomías]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bans hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).
+
Els simpatisants republicans van vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països van participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la van vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).
   −
== Rerefons polític ==
+
== Fondo polític ==
[[Archiu:Coberta constitució1931.jpg|thumb|Portada de la [[Constitució de 1931]].]]
   
{{AP|Segunda República Española}}
 
{{AP|Segunda República Española}}
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de 1931, es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Español|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra ([[Acció Republicana]], [[Partit Republicà Radical Socialista|radicales-socialistas]]...) i el [[PSOE|Partido Socialiste]], tracta de posar en marxa una sèrie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la lentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes (en [[Revolució de giner de 1933|enero]] i [[Revolució de desembre de 1933|diciembre de 1933]]), reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndol polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.
+
A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de 1931, es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra ([[Acció Republicana]], [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes (en [[Revolució de giner de 1933|giner]] i [[Revolució de decembre de 1933|decembre de 1933]]), reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.
   −
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autónomas|CEDA]], partit [[dreta política|derechista]], gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDIXCA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.
+
La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit [[dreta política|derechista]], gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.
   −
Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDIXCA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDIXCA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una vaga general revolucionària, la qual cosa provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en què els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en duresa, portant de [[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.
+
Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una vaga general revolucionària, la qual cosa provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en què els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en duresa, portant de [[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.
    
Els escàndols financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular (Espanya)|Frente Popular]], i els anarquistes, tradicionalment [[Abstención|abstencionistas]], a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu suport.
 
Els escàndols financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular (Espanya)|Frente Popular]], i els anarquistes, tradicionalment [[Abstención|abstencionistas]], a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu suport.