Canvis

== La guerra ==

== La guerra ==

{{VT|Cronologia de la Guerra Civil Espanyola}}

{{VT|Cronología de la Guerra Civil Española}}

=== La insurrecció del 17 de juliol ===

=== L'insurrecció del 17 de juliol ===

{{AP|Pronunciamiento del 17 i 18 de juliol de 1936}}

{{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}

El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es van establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració van participar comandaments militars —La Unió Militar Espanyola, antirepublicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlins i atres sectors de l'extrema dreta.

El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es van establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració van participar comandaments militars —La Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlins i atres sectors de l'extrema dreta.

El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver sigut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver sigut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

Els últims detalls de la sublevació es van concretar durant unes maniobres realisades el 12 de juliol en la vall del [[Pla amarillo|Llano Groc]], en Ketama, [[El Marroc]], estant previst donar el colp d'Estat escalonadament, el 18 al Marroc i el 19 en la resta d'Espanya.

Els últims detalls de la sublevació es van concretar durant unes maniobres realisades el 12 de juliol en la vall del [[Pla amarillo|Pla Groc]], en Ketama, [[El Marroc]], estant previst donar el colp d'Estat escalonadament, el 18 al Marroc i el 19 en la resta d'Espanya.

El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companys de la resta del Marroc que havien sigut descoberts. Açò va fer que s'avançara al Marroc la data previste.

El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companyers de la resta del Marroc que havien sigut descoberts. Açò va fer que s'alvançara en el Marroc la data prevista.

Mola decidix avançar les dates previstes, per la qual cosa l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.

Mola decidix alvançar les dates previstes, per la qual cosa l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.

Excepte cassos aïllats, els militars triomfen en les zones on van ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracasen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrid]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] davall [[Protectorat espanyol de Marruecos|protectorado espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Còrdova (Espanya)|Córdoba]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Asturias|Asturias]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Biscaia]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el norest, [[Comunitat Valenciana|Valencia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurso de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on van ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] davall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el norest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalucía|andaluzas]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Pla]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Còrdova (Espanya)|Córdoba]] i [[Granada (Espanya)|Granada]]. D'estes, les tres primeres es van convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].

 

D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalusia|andaluses]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Llano]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Córdova (Espanya)|Córdova]] i [[Granada (Espanya)|Granada]]. D'estes, les tres primeres es van convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].

=== Centres de l'alçament militar ===

=== Centres de l'alçament militar ===

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdoba]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Guerra Civil Espanyola en Salamanca|Salamanca]] i [[Guerra Civil Espanyola en León|León]] en la llavors existent regió de [[Lleó (Espanya)|León]]; [[Guerra Civil Espanyola en Valladolit|Valladolit]] i [[Guerra Civil Espanyola en Burgos|Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova (Espanya)|Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Còrdova (Espanya)|Córdoba]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Asturias|Asturias]], la qual va suportar un [[Setge d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Guerra Civil Espanyola en Salamanca|Salamanca]] i [[Guerra Civil Espanyola en León|León]] en la llavors existent regió de [[Lleó (Espanya)|León]]; [[Guerra Civil Espanyola en Valladolid|Valladolid]] i [[Guerra Civil Espanyola en Burgos|Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlaba]], en el [[País Basc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragosa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals nuclis republicans eren 7: [[Madrid]] en l'antiga [[Castella la Nova (Espanya)|Castilla la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Biscaia]], en el País Basc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia (ciutat)|Valencia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Dels esmentats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la [[Reconquiste]], per a prendre les ciutats en mans de la República o a alliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del [[setge d'Oviedo]] i de l'Alcàser toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima assenyala que més de 50.000 persones van ser executades, mortes o asassinades en cada ban, la qual cosa ens dóna una indicació de la gran duresa de les pasions que la [[guerra civil]] havia deslligat.

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha pasat a les mans rebels, en la qual cosa cap dels dos bans té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracasat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que desagnaria Espanya durant tres llargs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la [[Reconquiste]], per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del [[setge d'Oviedo]] i de l'Alcàser toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones van ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, la qual cosa nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la [[guerra civil]] havia deslligat.

=== El desenvolupament de la guerra ===

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en la qual cosa cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

[[Archiu:Flag of the International Brigades.svg|thumb|Bandera de les Brigades Internacionals]]

[[Archiu:Flag of Spain under Franco 1938 1945.svg|thumb|Mediante Decret de 2 de febrer de 1938, el govern de la Junta de Burgos va adoptar un escut influenciat per la ideologia de Falange, inspirat en elements de l'heràldica dels Reis Catòlics com el [[àguila de Sant Joan]] i el jou i les fletes pero incloent aliens, com els pilars d'Hèrcules o les cadenes de Navarra i introduint nous, com el lema «''Una, Gran, Lliure''»]]

Tota esperança d'un ràpid desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats van conquister el port naval de [[Ferrol]]. El triomf parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per la qual cosa el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.

Tota esperança d'un ràpit desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats van conquistar el port naval de [[Ferrol]]. El triumfo parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per la qual cosa el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.

No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un altre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco només al capdavant de la rebelió militar.

No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un altre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco només al cap de la rebelió militar.

El president de la República Espanyola fins quasi el fi de la guerra fon [[Manuel Azaña]], un [[liberal]] anticlerical, procedent del partit [[Esquerra Republicana]]. En tant que El Govern republicà estava encapçalament, al començament de setembre de 1936, pel líder del [[Partit Socialiste Obrer Español|partido socialiste]] [[Francisco Llarc Caballero]], seguit al maig de [[1937]] per [[Juan Negrín]], també socialiste, qui va romandre com a cap del Govern durant la resta de la guerra i va continuar com a cap del Govern republicà en l'exili fins a [[1945]].

El president de la República Espanyola fins quasi el fi de la guerra fon [[Manuel Azaña]], un [[liberal]] anticlerical, procedent del partit [[Esquerra Republicana]]. En tant que El Govern republicà estava encapçalament, al començament de setembre de 1936, pel líder del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|partit socialiste]] [[Francisco Llarc Caballero]], seguit al maig de [[1937]] per [[Juan Negrín]], també socialiste, qui va romandre com a cap del Govern durant la resta de la guerra i va continuar com a cap del Govern republicà en l'exili fins a [[1945]].

 

==== La guerra terrestre ====

==== La guerra terrestre ====

===== 1936 =====

===== 1936 =====

Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema amb què s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de pasar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aeri, al principi només en mijans propis, i després recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algeciras (Espanya)|Algeciras]], i s'inicia la [[Campanya d'Extremadura]] per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes després de l'alçament militar. La rapidea en que van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del [[Eixèrcit Espanyol d'Àfrica|Eixercit d'Àfrica]] de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Al fracasar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema amb què s'enfronten els sublevats és un problema logístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de pasar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marxa immediatament un pont aeri, al principi només en mijans propis, i després recolzat per avions italians i alemanys, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algessires (Espanya)|Algeciras]], i s'inicia la [[Campanya d'Extremadura]] per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes després de l'alçament militar. La rapidesa amb què van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del [[Eixèrcit Espanyol d'África|Ejército d'Àfrica]] de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta sèrie d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el [[Alcàser de Toledo|Alcázar]] de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] suportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la [[Batalla de Madrit]] pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrid, com a intent d'esmenar la contesa com més pronte millor. En esta sèrie d'accions, va pasar a la mitologia de la guerra l'alliberament dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el [[Alcàser de Toledo|Alcázar]] de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] suportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrid; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la [[Batalla de Madrid]] pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix després de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Llarc Caballero]].

D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix després de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Llarc Caballero]].

En el nort, les tropes nacionals prenen [[Irun]] el [[5 de setembre]] i [[Sant Sebastià]] el [[13 de setembre]], quedant el nort republicà rodejat per terra pels nacionalistes. El [[17 d'octubre]] es trenca el cércol de [[Oviedo]].

En el nort, les tropes nacionals prenen [[Irun]] el [[5 de setembre]] i [[Sant Sebastià]] el [[13 de setembre]], quedant el nort republicà rodejat per terra pels nacionalistes. El [[17 d'octubre]] es trenca el cércol de [[Oviedo]].

 

===== 1937 =====

===== 1937 =====

Entorn de Madrit es produïxen diferents ofensives i batalles, tractant un bando d'aïllar Madrit i l'atre d'alleujar la pressió sobre la capital. Són la [[batalla del Jarama]], del [[6 de febrero|6]] al [[24 de febrer]], la [[batalla de Guadalajara]], en victòria republicana en part gràcies als plans d'ofensiva contra les tropes italianes de [[José Miqueta]], del [[8 de marzo|8]] al [[18 de març]]; i la [[batalla de Brunete]] del [[6 de julio|6]] al [[26 de juliol]], en victòria dels nacionals. Les dos primeres són iniciatives dels sublevats i la tercera dels republicans. Cap conseguix el seu objectiu.

Entorn de Madrid es produïxen diferents ofensives i batalles, tractant un ban d'aïllar Madrid i l'atre d'alleujar la presió sobre la capital. Són la [[batalla del Jarama]], del [[6 de febrero|6]] al [[24 de febrer]], la [[batalla de Guadalajara]], en victòria republicana en part gràcies als plans d'ofensiva contra les tropes italianes de [[José Miqueta]], del [[8 de marzo|8]] al [[18 de març]]; i la [[batalla de Brunete]] del [[6 de julio|6]] al [[26 de juliol]], en victòria dels nacionals. Les dos primeres són iniciatives dels sublevats i la tercera dels republicans. Cap conseguix el seu objectiu.

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distents com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgés, el nacionalisme regional i, uns mesos després, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distants com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgués, el nacionalisme regional i, uns mesos després, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en [[Batalla de Belchite de 1937|Belchite]], per a intentar alleujar la presió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el cridat ''[[Cinturó de Hierro]]'' i ocupen [[Bilbao]], [[Batalla de Santander|Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort van ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en [[Batalla de Belchite de 1937|Belchite]], per a intentar alleujar la presió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el cridat ''[[Cinturó de Hierro]]'' i ocupen [[Bilbao]], [[Batalla de Santander|Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort van ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />