26 388
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El 2 de maig de l'any [[1808]] es va retirar al convent dels Agustins d'[[Alcalà d'Henares]] i, encara que va tornà a [[Madrit]] i participà en la seua defensa, abandonà la ciutat poc abans de ser presa per [[Napoleó]]. En [[1809]] se troba en [[Sevilla]] com a membre de la Junta de matèries eclesiàstiques creada per la Junta Central, que el nomenà canonge de [[Conca]]. Elegit diputat per [[Valéncia]] a les Corts Extraordinàries, va marchar a [[Càdis]] aplegant en cert retart el 24 d'octubre, a causa de les difícils comunicacions. Fon un dels diputats més actius, i les seues intervencions, al principi poc definides políticament, varen anar decantant-se cap al costat lliberal, del que fon un dels més destacats representants des de [[1811]]. Gran part de la política religiosa de les Corts fon inspirada per ell, odiat especialment pels realistes.
El 2 de maig de l'any [[1808]] es va retirar al convent dels Agustins d'[[Alcalà d'Henares]] i, encara que va tornà a [[Madrit]] i participà en la seua defensa, abandonà la ciutat poc abans de ser presa per [[Napoleó]]. En [[1809]] se troba en [[Sevilla]] com a membre de la Junta de matèries eclesiàstiques creada per la Junta Central, que el nomenà canonge de [[Conca]]. Elegit diputat per [[Valéncia]] a les Corts Extraordinàries, va marchar a [[Càdis]] aplegant en cert retart el 24 d'octubre, a causa de les difícils comunicacions. Fon un dels diputats més actius, i les seues intervencions, al principi poc definides políticament, varen anar decantant-se cap al costat lliberal, del que fon un dels més destacats representants des de [[1811]]. Gran part de la política religiosa de les Corts fon inspirada per ell, odiat especialment pels realistes.
Publicà ''El Jansenismo dedicado al Filósofo Rancio'' ([[Càdis]], [[1811]]), en el seudònim de ''Ireneo Nystactes'', seguit del molt famós ''Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes'' ([[Càdis]], [[1811]]-[[1813]]). Escrigué també ''Dictamen sobre la segunda proposición preliminar del proyecto de decreto sobre los Tribunales protectores de la religión'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Memoria crítica de una parte del Dictamen y Voto por escrito sobre la Inquisición'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Exposición'' ([[Càdis]], [[1813]]) i ''Conciliación político cristiana del Sí y el No'' ([[Valéncia]], [[1813]]).
Publicà ''El Jansenismo dedicado al Filósofo Rancio'' ([[Càdis]], [[1811]]), en el seudònim de ''Ireneo Nystactes'', seguit del molt famós ''Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes'' ([[Càdis]], [[1811]]-[[1813]]). Escrigué també ''Dictamen sobre la segunda proposición preliminar del proyecto de decreto sobre los Tribunales protectores de la religión'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Memoria crítica de una parte del Dictamen y Voto por escrito sobre la Inquisición'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Exposición'' ([[Càdis]], [[1813]]) i ''Conciliación político cristiana del Sí y el No'' ([[Valéncia]], [[1813]]).
En traslladar-se les corts a Madrit ho fa ell també i en maig de [[1814]] viaja a Valéncia, a on [[Ferrando VII]] li deixa clara la seua animadversió. Per més que se li va aconsellar l'exili, va tornar a Madrit, a on fon detingut en la seua casa i tancat en la Presó de la Corona. En setembre de [[1815]] se li va condenar a sis anys de reclusió en el Convent de la Salceda ([[Guadalajara]]), a confiscació de les seues rendes i a la privació dels seus càrrecs i ocupacions. Allí es va consagrar a escriure una série de poemes que despuix va reunir baix el títul de ''Cancionero de La Salceda''.
(Secció per completar)
(Secció per completar)