| Obté en l'any [[1795]] el càrrec de capellà d'honor i predicador del rei Carles IV, apart d'atres càrrecs eclesiàstics. Publica ''Cartas de un presbítero español sobre la carta del ciudadano Grégoire, Obispo de Blois, al señor Arzobispo de Burgos, Inquisidor General de España'' (Madrit, 1798), obra esta com les anteriors en que es mostra encara partidari de l'[[absolutisme]]. Per llavors forja en el seu germà [[Jaime Villanueva]] el gran proyecte del ''Viaje literario a las iglesias de España'', un intent de fonamentar científicament el [[Regalisme]] de l'iglésia espanyola en els documents buscant les diferències i variacions en els ritos llitúrgics nacionals de les distintes regions d'Espanya des de la més remota antiguetat; el proyecte es va ampliar per a copiar tot quant document valiós per a l'història eclesiàstica d'Espanya i l'història en general del país poguera oferir l'itinerari del seu germà Jaime pels archius dels temples i monasteris espanyols. La llabor de Joaquín Lorenzo fon anotar les cartes que anava rebent del seu germà en els seus descobriments i anotar-les degudament. Escrigué despuix la ''Oración fúnebre en las exquias de... D. Antonio Sentmarat de Cartellá'' (Madrit, [[1806]]) i ''El Kempis de los literatos'' (Madrit, [[1807]]). | | Obté en l'any [[1795]] el càrrec de capellà d'honor i predicador del rei Carles IV, apart d'atres càrrecs eclesiàstics. Publica ''Cartas de un presbítero español sobre la carta del ciudadano Grégoire, Obispo de Blois, al señor Arzobispo de Burgos, Inquisidor General de España'' (Madrit, 1798), obra esta com les anteriors en que es mostra encara partidari de l'[[absolutisme]]. Per llavors forja en el seu germà [[Jaime Villanueva]] el gran proyecte del ''Viaje literario a las iglesias de España'', un intent de fonamentar científicament el [[Regalisme]] de l'iglésia espanyola en els documents buscant les diferències i variacions en els ritos llitúrgics nacionals de les distintes regions d'Espanya des de la més remota antiguetat; el proyecte es va ampliar per a copiar tot quant document valiós per a l'història eclesiàstica d'Espanya i l'història en general del país poguera oferir l'itinerari del seu germà Jaime pels archius dels temples i monasteris espanyols. La llabor de Joaquín Lorenzo fon anotar les cartes que anava rebent del seu germà en els seus descobriments i anotar-les degudament. Escrigué despuix la ''Oración fúnebre en las exquias de... D. Antonio Sentmarat de Cartellá'' (Madrit, [[1806]]) i ''El Kempis de los literatos'' (Madrit, [[1807]]). |
| + | El 2 de maig de l'any [[1808]] es va retirar al convent dels Agustins d'[[Alcalà d'Henares]] i, encara que va tornà a [[Madrit]] i participà en la seua defensa, abandonà la ciutat poc abans de ser presa per [[Napoleó]]. En [[1809]] se troba en [[Sevilla]] com a membre de la Junta de matèries eclesiàstiques creada per la Junta Central, que el nomenà canonge de [[Conca]]. Elegit diputat per [[Valéncia]] a les Corts Extraordinàries, va marchar a [[Càdis]] aplegant en cert retart el 24 d'octubre, a causa de les difícils comunicacions. Fon un dels diputats més actius, i les seues intervencions, al principi poc definides políticament, varen anar decantant-se cap al costat lliberal, del que fon un dels més destacats representants des de [[1811]]. Gran part de la política religiosa de les Corts fon inspirada per ell, odiat especialment pels realistes. |
| + | Publicà ''El Jansenismo dedicado al Filósofo Rancio'' ([[Càdis]], [[1811]]), en el seudònim de ''Ireneo Nystactes'', seguit del molt famós ''Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes'' ([[Càdis]], [[1811]]-[[1813]]). Escrigué també ''Dictamen sobre la segunda proposición preliminar del proyecto de decreto sobre los Tribunales protectores de la religión'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Memoria crítica de una parte del Dictamen y Voto por escrito sobre la Inquisición'' ([[Càdis]], [[1813]]); ''Exposición'' ([[Càdis]], [[1813]]) i ''Conciliación político cristiana del Sí y el No'' ([[Valéncia]], [[1813]]). |