124 534
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Atzeneta d'Albaida]], [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Bèlgida]], [[Bufali]], [[Carrícola]], [[Montaverner]] i [[L'Olleria]], totes elles de la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] de la [[provincia d'Alacant]].
[[Atzeneta d'Albaida]], [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Bèlgida]], [[Bufali]], [[Carrícola]], [[Montaverner]] i [[L'Olleria]], totes elles de la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] de la [[provincia d'Alacant]].
==Història==
== Història ==
En el [[sigle XIII]], a partir de l'any [[1280]], en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrants occitans del [[sigle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors.
En el [[sigle XIII]], a partir de l'any [[1280]], en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrants occitans del [[sigle XV]], seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors.
Durant el [[sigle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[sigle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de [[còlera]] de [[1834]]-[[1885]]. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.
Durant el [[sigle XVIII]], Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el [[sigle XIX]], per la [[Guerra de l'Independència espanyola]] i l'epidèmia de [[còlera]] de [[1834]]-[[1885]]. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.
== Administració ==
{{Alcaldes Espanya
| Alcalde_1 = Vicente Guerrero
| Partit_1 = [[UC]]
| Alcalde_2 = Vicente Guerrero
| Partit_2 = [[AP]]
| Alcalde_3 = Carlos Seguer
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Carlos Seguer
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Abel Albiñana Policarpo
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Jordi Vila Vila
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Jordi Vila Vila
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Jordi Vila Vila
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Jordi Vila Vila
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Jordi Vila Vila
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Jordi Vila Vila
| Partit_11 = La Vall ens Uneix
| Alcalde_12 =
| Partit_12 =
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
* '''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].
* '''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].
== Festes locals ==
== Festes locals ==