Canvis

840 bytes afegits ,  17:12 20 oct 2023
sense resum d'edició
Llínea 17: Llínea 17:  
[[Archiu:Navarrés, Valencia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Navarrés]]
 
[[Archiu:Navarrés, Valencia.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Navarrés]]
 
L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.
 
L'[[Ereta del Pedregal]], considerat un dels jaciments més importants de l'[[Eneolític]] en la [[Península Ibèrica|Península]] i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del [[paleolític]] fins a l'[[Edat del Bronze]] són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per [[Jaume I]] ([[1208]]-[[1276]]), durant el seu [[Sege de Xàtiva (1244)|sege]] en [[Xàtiva]], en l'any [[1244]]; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en [[1387]]; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en [[Bolbait]], [[Chella]] i [[Bicorp]], la qual seria elevada per [[Felip II]] (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any [[1560]], acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'[[orde de Montesa]], lloc de moriscs, quedà deshabitat en [[1609]], no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]]; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'[[Almenara]], els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Severino Argente Martínez
 +
  | Partit_1 = [[(PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Severino Argente Martínez
 +
  | Partit_2 = [[(PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Pablo Franco Blasco
 +
  | Partit_3 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_4 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_4 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_5 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_5 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_6 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_6 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_7 = Salvador Ros Lorente
 +
  | Partit_7 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_8 = Vicente Huesca Argente
 +
  | Partit_8 = [[(PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Estela del Carmen Darocas Marín
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Estela del Carmen Darocas Marín
 +
  | Partit_10 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_11 = Estela del Carmen Darocas Marín
 +
  | Partit_11 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_12 = Federico Argente Martínez
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
38 974

edicions