2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la periferia de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.
Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la periferia de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.
== La societat ==
=== Alimentació ===
[[Image:dacsa.jpg|thumb|right|300px|right|Dacsa, basse de l'aliment maya]]
La basse de la seua alimentació fon la dacsa (en [[Llengües mayes|maya]] ''ixim'') que els va servir per a fer begudes (com el ''atole''), usant la seua pasta cuinaven aliments com els tamals o tortilles. En quant als tamals, estan composts per una pasta de dacsa que conté una mescla de carn, vegetals o abdós. Tot lo anterior s'entorna dins de fulles de dacsa o una atra planta. Entre les tècniques gastronòmiques per a cuinar els aliments predominà el ''pibil'', que és el fornejat baix terra.
=== Aldees vivenda ===
Existien cases unifamiliars a on vivien els pares i els fills quins adoptaven a membres vells o jòvens de la família o fora d'ella (eixemple:''Tulum''). També n'hi havia edificis multifamiliars habitats per persones de llaços sanguíneus comuns d'elevada posició social (eixemple: els complexos residencials de ''Kohunlich''). Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palma a materials resistents com la pedra i el etusc. També la vivenda podia estar formada per tres estructures principals separades, (dormitori, cuina i bodega) i podien construir atres estructures separades (tallers, banys, saunes).
=== Vestimenta ===
Gran part de la població estava dedicada a les jornades agrícoles, per això gastaren roba adequada a les condicions necessàries, ademés l'indumentària dependia del nivell social. La majoria d ela gent vestia senzillament: les dones en el ''huipil'' o ''hipil'' o una falda i el seu mant, i els homens en una espècie de calçó dit ''patí''. En tot i això, la noblea utilisava rics i complicats vestits bordats en plomes i gemes, calçava espardenyes de cuiro i lluïa grans tocats de plomes, ademés de collars, pectorals i pessats cinturons en incrustacions de nàcar i pedres grabades. atres prendes comuns entre els nobles foren les faldes, capes curtes o llargues, jaquetes (generalment de pell de jaguar o cotó), adorns de conches, caragols i dissenys geomètrics. Apart del tocat, alguns nobles i retors portaven grans orelleres, nasgueres, braçalets i anells e jade, cuarço i or, i se perforava la barbella, baix el lavi inferior, per a incrustar-se un bessot.
== Estructura de la civlisiació maya ==
=== Organisació social ===
La vida en els grans centres urbans del prehisànic devia ser tan complexa com ho és en les modernes ciutats de l'actualitat. Lo que se sap dels mayes nos fa pensar aixina. En l'artícul "Els mayes" de Howard LaFay se pot llegir que:
* ''"Desaparegué l'image del home maya com a primitiu agricultor pacífic practicant ritos religiosos esotèrics en la quietut de la selva. El resultat és un poble guerrer ple de vida, en numeroso insospitat anteriorment, que gastà tècniques agrícoles molt avançades. I al igual que els viquincs a mig món de distància, comerciaven i invadien en brio.''
La societat maya estava organisada sobre la basse d'una marcada estratificació social, al cap de la qual es trobava la noblea, els ''almenehoob'' ("els que tenen pares i mares"). Este grup privilegiat monopolisava el poder i l'autoritat al ostentar els puestos polítics i religiosos. El governant suprem de la província era, com ya veerem, el Halach Uinik en qui residia el poder absolut sobre els assunts terrenals i espirituals. Se li dia també Ahau; els seus emblemes eren el escut redó i el cetre en forma de figura antropomorfa en cap de serp. El càrrec de Halach Uinik era hereditari dins d'una sola família, i passava del pare al fill major.
[[Categoria:Historia d'Amèrica]]
[[Categoria:Historia d'Amèrica]]
[[Categoria:Historia de Mèxic]]
[[Categoria:Historia de Mèxic]]