Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3582 bytes afegits ,  12:45 14 nov 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
{{metaplantilla de avisos
  −
| tipo  = aviso
  −
| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]
  −
| texto  = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Uiquipèdia|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi haixquen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa [[Usuari:Vixca Valencia|pàgina d'usuari]] {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
   
[[Image:Situacio dels mayes.png|thumb|right|300px|Antiga situació dels mayes]]
 
[[Image:Situacio dels mayes.png|thumb|right|300px|Antiga situació dels mayes]]
   Llínea 57: Llínea 53:  
La societat maya estava organisada sobre la basse d'una marcada estratificació social, al cap de la qual es trobava la noblea, els ''almenehoob'' ("els que tenen pares i mares"). Este grup privilegiat monopolisava el poder i l'autoritat al ostentar els puestos polítics i religiosos. El governant suprem de la província era, com ya veerem, el Halach Uinik en qui residia el poder absolut sobre els assunts terrenals i espirituals. Se li dia també Ahau; els seus emblemes eren el escut redó i el cetre en forma de figura antropomorfa en cap de serp. El càrrec de Halach Uinik era hereditari dins d'una sola família, i passava del pare al fill major.
 
La societat maya estava organisada sobre la basse d'una marcada estratificació social, al cap de la qual es trobava la noblea, els ''almenehoob'' ("els que tenen pares i mares"). Este grup privilegiat monopolisava el poder i l'autoritat al ostentar els puestos polítics i religiosos. El governant suprem de la província era, com ya veerem, el Halach Uinik en qui residia el poder absolut sobre els assunts terrenals i espirituals. Se li dia també Ahau; els seus emblemes eren el escut redó i el cetre en forma de figura antropomorfa en cap de serp. El càrrec de Halach Uinik era hereditari dins d'una sola família, i passava del pare al fill major.
    +
=== Organisació Política ===
    +
En el periodo Clàssic (290 al 909 dC), els governants suprems rebien el títul de K'inich (Rostre solar), Ahaw Te` (senyor Àrbre), Ch'ul Ahaw (Senyor Sagrat) o Bakab (Sostenidor del Món). Atres nobles emparentats en ell se dien Ahaw (Senyor).
 +
També n'hi havia governants de centres o ciutats secundaris, quins eren dits Sahl (Sahalo'ob en plural) i li rendien fidelitat al Ahaw Te`.
 +
Durant el clàssic terminal (800 al 1000 d. C.) i postclàssic sojjorn (909 al 1451 d. C.) n'hi hagué atra forma de govern en la península de Yucatà: el Multepal o govern confederat, de les quals les seues ciutats hegemònics foren primer Chichén Itzà i després Mayapà. En el Multepal no n'hi hagué un sols governant, sino que el govern s'eixecutava per mig de vàries persones al mateix temps, quins se consideraven "germans". Cada u dels integrants del consell de govern (Multepal) rebia el títul de Ah Tepal.
 +
 +
=== Organisació Econòmica ===
 +
Sent l'agricultura una activitat central en la vida dels mayes, s'ha especulat molt sobre les tècniques agrícoles qeu utilisaven en me´s freqüència en l'època prehispànica; si les de tipo extensiu, com el sistema roça-tumba-crema, o les de tipo intensiu, com el rec i les terraces. N'hi ha evidències de que combinaven abdós tècniques en atres alternatives, com la recolecció, les hortes domèstiques, els camellons o camps alçats, l'arbrecultura, la caça i la peixca. És important recordar que fon principalment la selva tropical el tipo d'ecosistema en el que els mayes vixqueren i del qual obtingueren el seu aliment. En tot i això, les característiques del tròpic varien molt i és possible que les diferències en clima, terra i vegetació determinaren la explotació dels recursos naturals i el tipo de sistema agrícola utilisat. Les tècniques degueren, puix, adaptar-se a al cantitat i calitat de la terra disponible, al tipo de cultius i a diversos factors socioeconòmics.
 +
 +
== Manifestacions Culturals ==
 +
=== Religió ===
 +
[[Image:Representacio deesa del suicidi maya.png|thumb|right|300px|Representació de la deesa del suicidi maya]]
 +
Dominant la majoria dels aspectes de la vida dels mayes, s'encontrava la religió, sempre present i deixant sentir la seua influència en els rites agrícoles, en les ceremònies públiques, en l'art i la cultura. La seua importància fon molt gran, si se pren en conte que estigué fortment lligada al control polític, a la ideologia que sustentà a la civilisació maya i que, com les ciències, estigué també en mans d'un grup especialisat, el dels retors. La religió maya tenia tres característiques fonamentals:
 +
 +
*Religió politeista: S'adorava a varis deus al mateix temps.
 +
*Religió d'Aspectes Naturalistes: Els eus eren els elements, els fenomens atmosfèrics, els cossos celests.
 +
*Religió Dualista: Partia del principi de que le be i el mal son igualment divins.
 +
 +
=== El joc de pilota ===
 +
Los mayas concebían al juego de pelota como un ritual. El juego de pelota representa los orígenes del universo y pretende reactivar los mitos de la creación del maíz y otros fenómenos astronómicos. Éste es un rito de iniciación, muerte y renacimiento que legitima la acción militar y el poder político. La lucha (de jugadores, astros o la pelota) puede representar el encuentro entre los gemelos (del Popol Vuh) y los dioses del inframundo. Este juego tuvo diversas variantes según la época y el lugar, por general se utilizaba una pelota hecha de caucho que se golpeaba con la cintura, las rodillas, los hombros y los codos.
 +
 +
Els mayes concevien al joc de pilota com un ritual. El joc de pilota representa els orígens del univers i pretén reactivar els mites de la creació de la dacsa i atres fenòmens astronòmics. Este és un rite d'iniciació, mort i renaiximent que llegitima l'acció militar i el poder polític. La lluita pot representar el encontre entre els bessons i els deus del inframón. Este joc tingué diverses variants segons l'època i el lloc, per general s'utilisava una pilota feta de caucho que se colpejava en la cintura, els genolls, els muscles i els colzes.
 +
 +
== Arquitectura ==
 +
[[Image:Comalcalco.jpg|thumb|right|300px|[[Comalcalco]].]]
 +
Durant esta època de la cultura maya, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic creixqueren per a convertir-se en increibles ciutats com la preclàssica El Mirador, la major del clàssic Tikal i les post clàssiques Chichén Itzà i Uxmal. Degut a les seues moltes semblances, aixina com a les seues diferències estilístiques, els rests de l'arquitectura maya són una clau important per a entendre l'evolució de sa antiga sivilisació.
     
2648

edicions

Menú de navegació