26 046
edicions
Canvis
→Història
Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.
Les senyes autènticament històriques comencen en l'época d'[[El Sit Campeador]], qui ho va conquistar als musulmans en l'any [[1091]] i des de [[1093]] a [[1103]] el varen posseir varis governadors nomenats per Sancho Ramírez i [[Pere I d'Aragó]] en la finalitat de contindre l'invasió dels [[almoràvits]], pero no es va consolidar la conquista.
Poc més d'un sigle despuix del mencionat senyoriu aragonés en este territori es va iniciar la conquista definitiva per [[Jaume I]]. Ya en [[1178]] el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa vàries donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, pero és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquista i la plena confirmació d'estes donacions per a interessar al bisbe i capítul de Tortosa en la conquista definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aixina que, el 27 d'abril de [[1224]], estant el rei en [[Osca]], confirma els antics térmens del Bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any despuix (27 d'abril de [[1225]]), des de [[Tortosa]] otorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Zufera i [[Castell de Fadrell|Fadrell]], els térmens dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix Don Poncio durant l'infructuós sege de [[Peníscola]] per a agrair-li novament l'ajuda que en el sege li presta el prelat tortosí.
(Secció per completar)
(Secció per completar)