41 037
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Manuela Solís Clarás''' ([[Valéncia]], [[1862]] - † [[1910]]) fon una ginecòloga [[Valencians|valenciana]], la primera universitària valenciana i primera dòna que obtingué la llicenciatura en medicina en l'[[Universitat de Valéncia]].
'''Manuela Solís Clarás''' ([[Valéncia]], [[1862]] - † [[1910]]) fon una ginecòloga [[Valencians|valenciana]], la primera universitària valenciana i primera dòna que obtingué la llicenciatura en medicina en l'[[Universitat de Valéncia]], junt a [[Concepció Aleixandre]] en l'any 1899.
== Biografia ==
== Biografia ==
En setze anys, realisa l'examen d'ingrés en l'Institut de Valéncia. Fon una de les primeres dònes en cursar en eixe centre estudis de Bachillerat, que els acabà en la calificació d'excelent, pese a un clima hostil a l'educació femenina. Igualment fon pionera en l'accés a l'educació superior. Entre els anys [[1882]] i [[1883]] feu la preparatòria de medicina en l'Universitat. En l'any [[1889]] obté la llicenciatura en medicina, també en calificacions d'excelència.
En setze anys, realisa l'examen d'ingrés en l'Institut de Valéncia. Fon una de les primeres dònes en cursar en eixe centre estudis de Bachillerat, que els acabà en la calificació d'excelent, pese a un clima hostil a l'educació femenina. Igualment fon pionera en l'accés a l'educació superior. Entre els anys [[1882]] i [[1883]] feu la preparatòria de medicina en l'Universitat. En l'any [[1889]] obté la llicenciatura en medicina, també en calificacions d'excelència.
A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i Manuela Solís, graduades en l'any 1889, i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.
Es trasllada a [[Madrit]], i ingressa com a practicant en l'Institut Rubio de l'Hospital Universitari de la Princesa. Allí amplia els coneiximents en ginecologia i obté en [[1905]] el doctorat en les màximes puntuacions, defenent la tesis: «La cordonera umbilical». En l'any [[1891]] s'instala en [[París]], a on es destaca com a professional entre importants investigadors de l'época, com ho varen ser Pinard, Tarnier, i Varnier. Posteriorment retorna a Valéncia, a on s'establix com a ginecòloga, i obté un gran reconeiximent per part de l'alta societat de l'época.
Es trasllada a [[Madrit]], i ingressa com a practicant en l'Institut Rubio de l'Hospital Universitari de la Princesa. Allí amplia els coneiximents en ginecologia i obté en [[1905]] el doctorat en les màximes puntuacions, defenent la tesis: «La cordonera umbilical». En l'any [[1891]] s'instala en [[París]], a on es destaca com a professional entre importants investigadors de l'época, com ho varen ser Pinard, Tarnier, i Varnier. Posteriorment retorna a Valéncia, a on s'establix com a ginecòloga, i obté un gran reconeiximent per part de l'alta societat de l'época.