Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[File:Castillo de Cofrentes.JPG|thumb|Cofrents en el seu castell]] | + | [[File:Castillo de Cofrentes.JPG|thumb|250px|Cofrents en el seu castell]] |
− | [[Archiu:Paisaje de Cofrentes 03.jpg|300px|miniaturadeimagen|Païsage de Cofrents]] | + | [[Archiu:Paisaje de Cofrentes 03.jpg|thumb|250px|Païsage de Cofrents]] |
| '''Cofrents''' (oficialment i en castellà ''Cofrentes''), és un [[municipi]] de la [[Vall d'Ayora]]. | | '''Cofrents''' (oficialment i en castellà ''Cofrentes''), és un [[municipi]] de la [[Vall d'Ayora]]. |
| | | |
| == Topònim == | | == Topònim == |
| El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del [[Xúquer]] i del [[Cabriol]], lo que li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre els anys [[1147]] i [[1172]] al [[regne de Múrcia]], regit per Ibn Mardanisch. | | El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del [[Xúquer]] i del [[Cabriol]], lo que li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre els anys [[1147]] i [[1172]] al [[regne de Múrcia]], regit per Ibn Mardanisch. |
| + | |
| + | == Geografia == |
| + | El terme, de 103.1 km 2 , és molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero. |
| + | |
| + | A banda de la gran cantitat d'excursions a peu o en [[bicicleta]] que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la "Cueva Hermosa"' i el "Volcán". |
| + | |
| + | El [[riu Cabriel]] penetra en el terme des del de [[Requena]] en direcció nort-sur i prop de la vila gira cap a l'est i confluïx en el [[Riu Xúquer|Xúquer]]. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
| Segons el [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 1.112 habitants. | | Segons el [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 1.112 habitants. |
| + | <center> |
| + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- |
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2007]] !! [[2015]] !! [[2017]] !! [[2022]] |
| + | |- |
| + | | align=center| 932|| align=center| 893||align=center| 947|| align=center| 1007|| align=center| 990||align=center| 1056||align=center| 999||align=center| 948|| align=center| 978|| align=center| 1097||align=center| 1104||align=center| 1112 |
| + | |} |
| + | </center> |
| | | |
− | == Geografia == | + | == Economia == |
− | El terme, de 103.1 km 2 , és molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero.
| + | [[File:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|250px|Central nuclear de Cofrents]] |
| + | La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de [[cereals]] ([[blat]], [[ordi]] i [[dacsa]]), [[vinya]] i [[oliveres]]. En regadiu es produïxen [[hortalices]], verdures, [[creïlles]] i frutals ([[bresquilla]], [[albercoc]], [[Cirera|cireres]], [[Poma|manzanos]], [[Pera|perals]], etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia. |
| | | |
− | A banda de la gran cantitat d'excursions a peu o en [[bicicleta]] que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la "Cueva Hermosa"' i el "Volcán".
| + | L'activitat econòmica d'esta població gira entorn a la seua central nuclear. |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |