Canvis

[[Archiu:American Civil War Montage 2.jpg|330px|right|thumb|Dalt (esquerra): [[William Rosecrans|Rosecrans]] en la [[batalla del Riu Stones]], Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats en la [[batalla de Gettysburg]]. A baix: [[Batalla del Fort Hindman]] (Arkansas).]]

[[Archiu:American Civil War Montage 2.jpg|330px|right|thumb|Dalt (esquerra): [[William Rosecrans|Rosecrans]] en la [[batalla del Riu Stones]], Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats en la [[batalla de Gettysburg]]. A baix: [[Batalla del Fort Hindman]] (Arkansas).]]

La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nortamericana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vore una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre els anys [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que varen declarar-ne l'independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i varen formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], varen lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nortamericana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vore una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre els anys [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que varen declarar-ne l'independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i varen formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], varen lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''l'Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de l'any [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de l'Unió, inclús  abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant varen rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebelió]] a tots els efectes.

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de l'any [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de l'Unió, inclús  abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant varen rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebelió]] a tots els efectes.