Canvis

== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==

== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==

Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que se sumà a l'onada empresa per la Pesta Negra es produí en l'any 1352 en la ciutat d'Aquisgrà, a on aparegueren tot un seguit de persones que –de cop i volta- es llançaven a ballar en crits, contorsiones, udols i un ritme tan frenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sense alé. La gent creïa que aquell deliri de ballar s'encomanava contagiosament, i d'ací que les rotllanes de balladors anaren fent cada volta més i més grans a mida que la histèria creixia. El nomenat "ballde Sant Vitus" –que ha quedat en el lèxic popular per referir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge en la ciutat d'Estrasburg. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagava als hòmens i dones que el patien venia d'una malaltia que infectava els centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, els braços i els peus (a la volta que s'hi sumava la mística religiosa del subconscient). Alguns varen atribuir-ho a la picada d'una taràntula...i d'aquí que en Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenada tarantella (sobretot en la zona napolitana, a on es frenà finalment l'epidèmia).  

Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que se sumà a l'onada empresa per la Pesta Negra es produí en l'any 1352 en la ciutat d'Aquisgrà, a on aparegueren tot un seguit de persones que –de cop i volta- es llançaven a ballar en crits, contorsiones, udols i un ritme tan frenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sense alé. La gent creïa que aquell deliri de ballar s'encomanava contagiosament, i d'ací que les rotllanes de balladors anaren fent cada volta més i més grans a mida que la histèria creixia. El nomenat "ballde Sant Vitus" –que ha quedat en el lèxic popular per referir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge en la ciutat d'Estrasburc. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagava als hòmens i dones que el patien venia d'una malaltia que infectava els centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, els braços i els peus (a la volta que s'hi sumava la mística religiosa del subconscient). Alguns varen atribuir-ho a la picada d'una taràntula...i d'aquí que en Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenada tarantella (sobretot en la zona napolitana, a on es frenà finalment l'epidèmia).  

Ademés, també va fer-se famós el nomenat "foc de Sant Anton", una espècie d'infecció epidèmica que assolà Europa cap a l'any [[1089]] i que ennegria els membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosament fatal. Es va confondre durant un temps en l'erisipela, pero els seus síntomes eren diferents: s'encomanava a primers de l'autumne, despuix d'un estiu humit, nuvolós i xafogós, i els malalts que en patien les conseqüències acostumaven a refugiar-se en els monasteris baix l'advocació de Sant Antoni (d'aquí el nom de Foc de Sant Anton). S'associava al sant a una mena de foc interior que cremava i consumia el cos, encara que pronte es va notar que la malaltia no acostumava a durar més d'un any, car en començar la collita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat final fon relacionar-ho en la mala collita i l'humitat arraïl d'uns foncs paràsits (Claviceps purpurea'') que infectaven la civada intoxicant el cereal i acabant per produir la gangrena als qui en menjaven.

Ademés, també va fer-se famós el nomenat "foc de Sant Anton", una espècie d'infecció epidèmica que assolà Europa cap a l'any [[1089]] i que ennegria els membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosament fatal. Es va confondre durant un temps en l'erisipela, pero els seus síntomes eren diferents: s'encomanava a primers de l'autumne, despuix d'un estiu humit, nuvolós i xafogós, i els malalts que en patien les conseqüències acostumaven a refugiar-se en els monasteris baix l'advocació de Sant Antoni (d'aquí el nom de Foc de Sant Anton). S'associava al sant a una mena de foc interior que cremava i consumia el cos, encara que pronte es va notar que la malaltia no acostumava a durar més d'un any, car en començar la collita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat final fon relacionar-ho en la mala collita i l'humitat arraïl d'uns foncs paràsits (Claviceps purpurea'') que infectaven la civada intoxicant el cereal i acabant per produir la gangrena als qui en menjaven.