Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[Moscou]], [[URSS]] | | | lloc_mort = [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[Moscou]], [[URSS]] |
| }} | | }} |
− | '''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en 2002, quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món». | + | '''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - † [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en l'any [[2002]], quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món». |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| === Primers anys de vida === | | === Primers anys de vida === |
| | | |
− | Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de [[Moscou]]. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el [[Japó]] en agost de [[1945]], servint a bordo d'un [[dragamines]].Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any [[1947]]. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic. | + | Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de [[Moscou]]. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el [[Japó]] en [[agost]] de [[1945]], servint a bordo d'un [[dragamines]].Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any [[1947]]. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic. |
| | | |
| === Incident K19 === | | === Incident K19 === |
| | | |
− | En juliol de [[1961]], Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou [[submarí K-19]]. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana ''[[K-19: The Widowmaker]]''. | + | En [[juliol]] de l'any [[1961]], Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou [[submarí K-19]]. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana ''[[K-19: The Widowmaker]]''. |
| | | |
| === Crisis dels missils de Cuba === | | === Crisis dels missils de Cuba === |
| | | |
− | El 27 d'octubre de [[1962]], durant la [[crisis dels missils de Cuba]], un grup d'onze destructors de l'armada dels [[Estats Units]] i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de [[CO2]]. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59. | + | El [[27 d'octubre]] de [[1962]], durant la [[crisis dels missils de Cuba]], un grup d'onze destructors de l'armada dels [[Estats Units]] i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de [[CO2]]. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59. |
| | | |
| Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''. | | Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''. |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| === Vida posterior === | | === Vida posterior === |
| | | |
− | Despuix de la crisis dels missils de Cuba, Arkhipov va continuar en l'armada soviètica. Fon ascendit a contralmirant en [[1975]] i es va convertir en cap de l'Acadèmia naval Kírov. Fon ascendit a vicealmirant en [[1981]] i es va retirar a mitan dels [[1980|anys 80]]. Posteriorment es va assentar en Zheleznodorozhny, en el Óblast de Moscou, a on va morir en [[1998]]. | + | Despuix de la crisis dels missils de Cuba, Arkhipov va continuar en l'armada soviètica. Fon ascendit a contralmirant en [[1975]] i es va convertir en cap de l'Acadèmia naval Kírov. Fon ascendit a vicealmirant en [[1981]] i es va retirar a mitan dels [[1980|anys 80]]. Posteriorment es va assentar en Zheleznodorozhny, en el Óblast de Moscou, a on va morir en l'any [[1998]]. |
| | | |
| En la conferència commemorativa del 40.º aniversari de la crisis dels missils de Cuba celebrada en [[L'Havana]] el 13 d'octubre de [[2002]], [[Robert McNamara]], Secretari de Defensa dels [[Estats Units]] durant la crisis, va admetre que la guerra nuclear havia estat més prop de lo que la gent havia pensat. | | En la conferència commemorativa del 40.º aniversari de la crisis dels missils de Cuba celebrada en [[L'Havana]] el 13 d'octubre de [[2002]], [[Robert McNamara]], Secretari de Defensa dels [[Estats Units]] durant la crisis, va admetre que la guerra nuclear havia estat més prop de lo que la gent havia pensat. |
| | | |
− | En el llibre ''Kubínskaya Samba Kvarteta Fokstrótov'' de Aleksandr Mozgovoy, del 2002, diu que el comandant Vadim Pávlovich Orlov, un participant en els events, presentant-los menys dramàtics, dient que el capità va perdre els [[Estrep|estreps]], pero que finalment es va calmar. | + | En el llibre ''Kubínskaya Samba Kvarteta Fokstrótov'' de Aleksandr Mozgovoy, de l'any 2002, diu que el comandant Vadim Pávlovich Orlov, un participant en els events, presentant-los menys dramàtics, dient que el capità va perdre els [[Estrep|estreps]], pero que finalment es va calmar. |
| | | |
| == Condecoracions == | | == Condecoracions == |