| Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola. | | Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola. |
− | Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en [[Xochiquétzal]], deesa de la bellea, pero [[Tezcatlipoca]] la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en [[Matlalcueye]], i té una filla o germana major que és cridada [[Huixtocíhuatl]]. | + | Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en [[Xochiquétzal]], deesa de la bellea, pero [[Tezcatlipoca]] la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en [[Matlalcueye]], i té una filla o germana major que és nomenada [[Huixtocíhuatl]]. |