26 035
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Joan Alfons Gil Albors''' (Alcoy, 6 de març de 1927 - Valéncia, 14 de febrer de 2020) fon un dramaturc, gestor cultural i periodist…»
'''Joan Alfons Gil Albors''' ([[Alcoy]], [[6 de març]] de [[1927]] - [[Valéncia]], [[14 de febrer]] de [[2020]]) fon un dramaturc, gestor cultural i periodiste [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Joan Gil Albors naixqué en la població valenciana i alacantina d'Alcoy, es trasllade d'adolescent en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia, a on va mantindre la seua residència.
== Periodisme ==
Inicià els seus primers passos en el periodisme sent molt jove. Va començar en la ràdio ''La Voz de Levante'' i va aplegar a ser director regional de ''[[Radiocadena Española]]'' (RCE) i ''[[Radio Color]]''.
== Teatre ==
En els anys [[1950]] va entrar en contacte en el món teatral valencià, primer en l'àmbit del ''[[Teatro Español Universitario]]'' —única iniciativa d'àmbit públic de l'época—. Va començar aixina una trayectòria com a autor a on es destaca la seua renovació del teatre valencià, «rescatat del localisme», per a donar-li un aire més universal. Se li considera un «autor de transició» i fonamental dels anys 1960 i 1970. En quarantacinc obres publicades en castellà i valencià, se senyalen com a rellevants ''El tòtem en l'arena'' (1960), ''La barca de Caronte'' (1962), ''Barracó 62'' (1963), una obra que crítics com Ferrán Carbó i uns atres consideren com la més interessant de la posguerra, ''¡Crida, Galileo!'' (1965), ''El cubil'' (1968), ''Borja, duc de Gandia'' (1972) o ''El petroleo'' (1976). La seua última obra, ''El ocaso de los brujos'', es va estrenar en el Teatre Talia de Valéncia en 2006.
El conjunt de la seua obra fon editat en l'any [[2007]] per l'[[Institució Alfons el Magnànim]].
En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el [[Teatre Nacional de la Princesa]] de Valéncia (1973-1976) i fon director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999).
Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en 2008.1 També va ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, càrrec que va ocupar des de 2001 fins a 2015 quan va renunciar a causa de la seua edat,1 i de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.2
== Biografia ==
Joan Gil Albors naixqué en la població valenciana i alacantina d'Alcoy, es trasllade d'adolescent en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia, a on va mantindre la seua residència.
== Periodisme ==
Inicià els seus primers passos en el periodisme sent molt jove. Va començar en la ràdio ''La Voz de Levante'' i va aplegar a ser director regional de ''[[Radiocadena Española]]'' (RCE) i ''[[Radio Color]]''.
== Teatre ==
En els anys [[1950]] va entrar en contacte en el món teatral valencià, primer en l'àmbit del ''[[Teatro Español Universitario]]'' —única iniciativa d'àmbit públic de l'época—. Va començar aixina una trayectòria com a autor a on es destaca la seua renovació del teatre valencià, «rescatat del localisme», per a donar-li un aire més universal. Se li considera un «autor de transició» i fonamental dels anys 1960 i 1970. En quarantacinc obres publicades en castellà i valencià, se senyalen com a rellevants ''El tòtem en l'arena'' (1960), ''La barca de Caronte'' (1962), ''Barracó 62'' (1963), una obra que crítics com Ferrán Carbó i uns atres consideren com la més interessant de la posguerra, ''¡Crida, Galileo!'' (1965), ''El cubil'' (1968), ''Borja, duc de Gandia'' (1972) o ''El petroleo'' (1976). La seua última obra, ''El ocaso de los brujos'', es va estrenar en el Teatre Talia de Valéncia en 2006.
El conjunt de la seua obra fon editat en l'any [[2007]] per l'[[Institució Alfons el Magnànim]].
En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el [[Teatre Nacional de la Princesa]] de Valéncia (1973-1976) i fon director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999).
Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en 2008.1 També va ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, càrrec que va ocupar des de 2001 fins a 2015 quan va renunciar a causa de la seua edat,1 i de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.2