2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la província d'Alacant (i prop d'Alacant ciutat).
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la província d'Alacant (i prop d'Alacant ciutat).
=== Els moros i cristians ===
{{AP|Moros i Cristians}}
[[Image:fila moros i cristians.jpg|thumb|right|200px|Filà de Sant Vicent del Raspeig.]]
La festa de Moros i Cristians és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arraigament i tradició en tot lo regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriqueint-ne al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de la Història lo que fa única en el seu gènero. La invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del segle XV. El recort de les hazanyes i llegendes bèliques contra els sarracens i la posterior ola de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa:
com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristian front al impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del segles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
=== Semana Santa ===
[[Image:Nostra senyora de la soletat dalzira.jpg|thumb|left|200px|Nostra senyora de la Soletat d'[[Alzira]].]]
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Pasió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confesions cristianes. Dona començament el Dumente de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
La Semana Santa conta en celebracions pròpies que recorden la institució de la eucaristia en el Dijous Sant, la Crucifixió de Jesús i sa Mort el Divendres Sant i la seua Resurrecció en la Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Dumenge de Resurrecció.
Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les procesions i les representacions de la Passió de localitats com [[Alacant]], [[Alzira]], [[Benetússer]], [[Elig]], [[Moncada]], [[Nules]], [[Oriola]], [[Valéncia]] i [[Torrent]], entrea tres.
=== La Cordà ===
{{AP|La Cordà}}
[[Image:Corda de paterna.jpg|thumb|right|200px|Cordà de Paterna]]
Una cordà és una manifestació pirotècnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets bufats, penjats en una corda anudadura de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. A part, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremadures, van agarrant-lo i llançant-los al aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.
Este tipo de manifestació se sol celebrar en les festes majors de pobles com [[Paterna]] i [[Elig]] encara que s'ha extés per tot lo territori valencià.
=== Bous al Carrer ===
{{AP|Bous al carrer}}
[[Image:Bous albocasser.jpg|thumb|left|200px|Bous en [[Albocàsser]].]]
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del Regne de VAléncia, sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'any, encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
=== Moixaranga ===
{{AP|Moixaranga}}
[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|Moixaranga]]
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que es preserven en [[Algemesí]]([[Ribera Alta]]).
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processions de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
La moixaranga al igual que els castellers catalans i el Dance de Tauste, prové de la [[Moixiganga]], dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
=== Jagants i Cabeçuts ===
{{AP|Jagants i Cabeçuts}}
[[Image:Jagants i cabecuts dontinyent.jpg|thumb|right|200px|Jagants i Cabeçuts d'[[Ontinyent]].]]
Els jagants i cabeçuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del Regne de Valéncia. La tradició consistix en traure en desfile certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
Els jagants son figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants i jaganta. Els pobles rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetipos populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la regna fundadors. Mentres que en els cabeçuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en Morella per eixemple), personages que ballen simulant el estar pujat en un cavall.
== Gastronomia ==
{{AP|Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:paellavalenciana.jpg|thumb|right|200px|[[Paella valenciana]].]]
La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'[[arròs]], verdura, peixcat, especialment les anguiles de l'Albufera (all i pebre), i marisc. El plat més conegut és la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota Espanya i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugeres, al contrari poden resultar pessats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant segles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.
=== Arrossos ===
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que Valéncia té hortes d'arròs molt importants en Espanya i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la [[Paella valenciana]], estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó. També podem trobar per eixemple arròs al forn, que se fa en arròs, creïlla i carn de porc i/o pollastre i se fa al forn (d'ahí el seu nom). També s'ha fet molt popular sobre tot en la zona de l'Horta de Valéncia, l'arròs a banda, fet en arròs i trossos de calamar o atres mariscs i moluscs.
=== Coques ===
És difícil definir coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o varies típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]