25 233
edicions
Canvis
→Biografia
En [[1976]], va publicar ''La Tentation totalitaire'', un any despuix ''La Nouvelle Censure''. Va realisar un acostament a la dreta nortamericana i es va unir en giner de [[1982]] a un coloqui del "Comité per al Món Lliure", a on es varen llançar virulents atacs contra les [[Nacions Unides]].
En [[1976]], va publicar ''La Tentation totalitaire'', un any despuix ''La Nouvelle Censure''. Va realisar un acostament a la dreta nortamericana i es va unir en giner de [[1982]] a un coloqui del "Comité per al Món Lliure", a on es varen llançar virulents atacs contra les [[Nacions Unides]].
(Secció per completar)
fON redactor cap de les pàgines lliteràries de ''France-Observateur'', director i membre del consell d'administració de ''L'Express'' entre [[1978]] i [[1981]], croniste de ''Le Point'', ''Europe'' 1 i ''Radio Télévision Luxembourg''. Treballà com a conseller lliterari en les editorials Juilliard i Éditions Robert Laffont. Fon autor de numeroses obres, entre les que destaquen ''El coneiximent inútil'', ''Ni Marx ni Jesús'', ''La tentació totalitària'', ''Un festí en paraules'', ''La renaixença democràtica'', ''El monge i el filòsof'' i ''La gran mascarada''.
== Ideologia ==
Revel es va proclamar [[Ateisme|ateu]] i defensor del lliberalisme democràtic, l'únic sistema que en la seua opinió funciona adequadament. Fon un dels majors polemistes del panorama filosòfic-periodístic francés de fins del [[sigle XX]] i principis del sigle [[XXI]]. De jove havia participat activament en la Resistència de la França ocupada contra el [[nazisme]] i més tart, despuix d'una etapa com a militant socialiste, va acabar criticant feroçment al [[marxisme]] i al sistema socialiste soviètic.
== Premis i guardons ==
A lo llarc de la seua carrera va obtindre el Premi Konrad Adenauer ([[1986]]), el Premi Chateaubriand (1988) i el Premi Jean Jacques Rousseau (1989), entre uns atres. En [[Espanya]] fon nomenat cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
En l'any [[1986]] l'Universitat Francisco Marroquín, una universitat privada de [[Guatemala]] fundada per a promoure la filosofia del [[lliberalisme]], li va otorgar un doctorat honoris causa pel "seu compromís en la llibertat individual".
== Obra ==
== Obra ==