25 224
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − fON redactor cap de les pàgines lliteràries de ''France-Observateur'', director i membre del consell d'administració de ''L'Express'' entre [[1978]] i [[1981]], croniste de ''Le Point'', ''Europe'' 1 i ''Radio Télévision Luxembourg''. Treballà com a conseller lliterari en les editorials Juilliard i Éditions Robert Laffont. Fon autor de numeroses obres, entre les que destaquen ''El coneiximent inútil'', ''Ni Marx ni Jesús'', ''La tentació totalitària'', ''Un festí en paraules'', ''La renaixença democràtica'', ''El monge i el filòsof'' i ''La gran mascarada''.+ + + + +
→Biografia
En [[1976]], va publicar ''La Tentation totalitaire'', un any despuix ''La Nouvelle Censure''. Va realisar un acostament a la dreta nortamericana i es va unir en giner de [[1982]] a un coloqui del "Comité per al Món Lliure", a on es varen llançar virulents atacs contra les [[Nacions Unides]].
En [[1976]], va publicar ''La Tentation totalitaire'', un any despuix ''La Nouvelle Censure''. Va realisar un acostament a la dreta nortamericana i es va unir en giner de [[1982]] a un coloqui del "Comité per al Món Lliure", a on es varen llançar virulents atacs contra les [[Nacions Unides]].
Fon redactor cap de les pàgines lliteràries de ''France-Observateur'', director i membre del consell d'administració de ''L'Express'' entre [[1978]] i [[1981]], croniste de ''Le Point'', ''Europe'' 1 i ''Radio Télévision Luxembourg''. Treballà com a conseller lliterari en les editorials Juilliard i Éditions Robert Laffont. Fon autor de numeroses obres, entre les que destaquen ''El coneiximent inútil'', ''Ni Marx ni Jesús'', ''La tentació totalitària'', ''Un festí en paraules'', ''La renaixença democràtica'', ''El monge i el filòsof'' i ''La gran mascarada''.
Fon elegit el 19 de juny de [[1997]] com a membre de l'Acadèmia Francesa en el número 24, cadira 10. El mateix any, va publicar les seues memòries baix el títul ''Le Voleur dans la maison vide'', aixina com ''Le Moine et le Philosophe'', un diàlec en el seu fill Matthieu Ricard, monge budiste tibetà, llibre del que es varen imprimir 350.000 còpies en França i que ha segut traduït a 21 idiomes. Ademés de Matthieu Ricard, Jean François Revel té atres dos fills, Nicolas Revel i Ève Ricard.
Durant els seus últims anys de vida fon colaborador habitual del semanari '''Le Point'''. Va fallir el 30 d'abril de l'any 2006 en el Centre Hospitalari Universitari de Kremlin-Bicêtre, Val de Marne, prop de [[París]].
== Ideologia ==
== Ideologia ==