41 037
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació del [[Juí d'Osiris]] File:Egypt_dauingevekten.jpg|thumb|250px|Ritual…»
[[File:El_pesado_del_corazón_en_el_Papiro_de_Hunefer.jpg|thumb|250px|Representació del [[Juí d'Osiris]]]]
[[File:Egypt_dauingevekten.jpg|thumb|250px|Ritual dels pesage del cor per part d'[[Anubis]]. Sortilegi 125 del Papir d'Ani]]
[[File:AmmutPapyrus.jpg|thumb|250px|Representació d'Ammyt]]
El '''juí d'Osiris''' o '''juí de l'ànima del difunt''' és un juí a on devia comparéixer per a accedir al més allà. Era l'acontenyiment més important i transcendental per al difunt, dins del conjunt de creències de la [[mitologia egipcíaca]].
El juí d'Osiris seria equivalent al Juí realisat pel [[deu]] [[Iama]] en la [[mitologia hindú]].
== Descripció general ==
En la [[Duat]], l'esperit del fallit era guiat pel deu [[Anubis]] davant el tribunal d'Osiris. Anubis extrea màgicament el Ib (el [[cor]], que representa la consciència i moralitat) i ho depositava sobre un dels dos platillos d'una balança. El Ib era contrapesat en la ploma de Maat (símbol de la Veritat i la Justícia Universal), situada en l'atre platillo.
En la sala de la doble veritat, el difunt devia realisar la confessió negativa, declarant un a un els 42 pecats principals que no ha comés en la seua vida davant cada u dels 42 juges, presents en la sala, que formen el tribunal d'Osiris, i que estan vinculats a cada u dels pecats. El cor podia o no, aumentar de pes. Si el difunt diu la veritat en la seua confessió, els juges li declaraven just de veu. El deu [[Tot]], actuava com escriga, anotava els resultats i els entregava a Osiris.
== Sentència ==
Al final del juí, Osiris dictava sentència:
Si el Ib era menys pesat que la ploma de Maat, i la sentència era positiva la seua (la força vital) i la seua Ba (la força anímica) podien anar a trobar-se en la mòmia, conformar el Aj (el ser benèfic) i viure eternament en els camps d'[[Aaru]] (el Paraís en la mitologia egipcíaca).
Pero si el veredicte era negatiu, i el seu Ib era més pesat que la ploma de Maat, llavors est era tirat a [[Ammyt]], el devorador dels morts (un ser en [[cap]] de [[cocodril]], pates atrasseres d'[[hipopótam]] i cabellam, tors i pates davanteres de [[lleó]]), que acabava en ell. Açò es denominava la segona mort i suponia per al difunt el final de la seua condició d'immortal; aquella persona deixava d'existir per a l'història d'[[Egipte]].
== La justificació ==
El terme justificat o en justa veu designa la condició del difunt que passa en èxit la prova del juí davant el tribunal d'Osiris. Esta escena nomenada pels traductors grecs psicostasis o pesaje de l'ànima. constituïx el capítul 125 del Llibre dels Morts. Les oracions del Llibre dels Morts, ademés de servir per a mostrar als deus un relat de vida sense faltes, eren una proposta de comportament moral.
== Referències ==
* Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
* Blázquez Martínez, Jose Mª y Lara Peinado, Federico (1984). El libro de los Muertos. Madrid: Editora Nacional. p. 28-29. ISBN 84-276-0667-2
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en [[anglés]]). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Judgement of Osiris}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[File:Egypt_dauingevekten.jpg|thumb|250px|Ritual dels pesage del cor per part d'[[Anubis]]. Sortilegi 125 del Papir d'Ani]]
[[File:AmmutPapyrus.jpg|thumb|250px|Representació d'Ammyt]]
El '''juí d'Osiris''' o '''juí de l'ànima del difunt''' és un juí a on devia comparéixer per a accedir al més allà. Era l'acontenyiment més important i transcendental per al difunt, dins del conjunt de creències de la [[mitologia egipcíaca]].
El juí d'Osiris seria equivalent al Juí realisat pel [[deu]] [[Iama]] en la [[mitologia hindú]].
== Descripció general ==
En la [[Duat]], l'esperit del fallit era guiat pel deu [[Anubis]] davant el tribunal d'Osiris. Anubis extrea màgicament el Ib (el [[cor]], que representa la consciència i moralitat) i ho depositava sobre un dels dos platillos d'una balança. El Ib era contrapesat en la ploma de Maat (símbol de la Veritat i la Justícia Universal), situada en l'atre platillo.
En la sala de la doble veritat, el difunt devia realisar la confessió negativa, declarant un a un els 42 pecats principals que no ha comés en la seua vida davant cada u dels 42 juges, presents en la sala, que formen el tribunal d'Osiris, i que estan vinculats a cada u dels pecats. El cor podia o no, aumentar de pes. Si el difunt diu la veritat en la seua confessió, els juges li declaraven just de veu. El deu [[Tot]], actuava com escriga, anotava els resultats i els entregava a Osiris.
== Sentència ==
Al final del juí, Osiris dictava sentència:
Si el Ib era menys pesat que la ploma de Maat, i la sentència era positiva la seua (la força vital) i la seua Ba (la força anímica) podien anar a trobar-se en la mòmia, conformar el Aj (el ser benèfic) i viure eternament en els camps d'[[Aaru]] (el Paraís en la mitologia egipcíaca).
Pero si el veredicte era negatiu, i el seu Ib era més pesat que la ploma de Maat, llavors est era tirat a [[Ammyt]], el devorador dels morts (un ser en [[cap]] de [[cocodril]], pates atrasseres d'[[hipopótam]] i cabellam, tors i pates davanteres de [[lleó]]), que acabava en ell. Açò es denominava la segona mort i suponia per al difunt el final de la seua condició d'immortal; aquella persona deixava d'existir per a l'història d'[[Egipte]].
== La justificació ==
El terme justificat o en justa veu designa la condició del difunt que passa en èxit la prova del juí davant el tribunal d'Osiris. Esta escena nomenada pels traductors grecs psicostasis o pesaje de l'ànima. constituïx el capítul 125 del Llibre dels Morts. Les oracions del Llibre dels Morts, ademés de servir per a mostrar als deus un relat de vida sense faltes, eren una proposta de comportament moral.
== Referències ==
* Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
* Blázquez Martínez, Jose Mª y Lara Peinado, Federico (1984). El libro de los Muertos. Madrid: Editora Nacional. p. 28-29. ISBN 84-276-0667-2
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en [[anglés]]). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Judgement of Osiris}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]