Canvis

sense resum d'edició
Llínea 77: Llínea 77:  
====La Ciutat de Valentia====
 
====La Ciutat de Valentia====
 
[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]
 
[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]
[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romans que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Escut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en l'any [[75 a. C.]] durant la guerra contra [[Sertori]], sent reconstruïda 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[amfiteatre]], el [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un eixemple de [[romanisació]].
+
[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[138 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romans que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Escut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en l'any [[75 a. C.]] durant la guerra contra [[Sertori]], sent reconstruïda 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[amfiteatre]], el [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un eixemple de [[romanisació]].
    
====L'arribada del cristianisme====
 
====L'arribada del cristianisme====
Llínea 196: Llínea 196:  
Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  
 
Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  
   −
El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart, va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
+
El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart, va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
    
De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibáñez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segon República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
 
De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibáñez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segon República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
Llínea 233: Llínea 233:  
* [[Valencians]]
 
* [[Valencians]]
   −
==Referències==
+
== Referències ==
*Millán, F. (2015). ''Les Arrels de l'Història de Valéncia''. Valéncia, Espanya: Lo Rat Penat.
  −
*https://www.lovevalencia.com/la-ruta-de-la-seda-en-valencia.html
  −
*http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm
  −
*http://www.idiomavalenciano.com/conflicto-politico-de-la-lengua-valenciana.html
     −
==Enllaços externs==
+
* Berreira, David. «Descubren en Alicante la mayor necrópolis bizantina de la Península Ibérica». El Cultural (El Español)
 +
* [https://elpais.com/cultura/2020/01/17/actualidad/1579257998_247682.html «Identificado en Elda el primer monasterio bizantino de la península Ibérica». El País]
 +
* https://www.lovevalencia.com/la-ruta-de-la-seda-en-valencia.html
 +
* http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm
 +
* http://www.idiomavalenciano.com/conflicto-politico-de-la-lengua-valenciana.html
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Millán, F. (2015). ''Les Arrels de l'Història de Valéncia''. Valéncia, Espanya: Lo Rat Penat
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Història de la Comunitat Valenciana}}
 
{{Commonscat|Història de la Comunitat Valenciana}}
  
38 533

edicions