Canvis

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart, va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart, va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibáñez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segon República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibáñez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segon República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].