Canvis

* El poeta [[Cristòfol Aguilar Hurtado]].

* El poeta [[Cristòfol Aguilar Hurtado]].

* [[Daniel Tortajada "l'orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

* [[Daniel Tortajada "l'orchater"]] fon el president del Gremi d'orchaters i un impulsor de l'[[orchata]] com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la [[chufa]], orchata i [[fartons]], aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al qual amava. La seua simplea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com a homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en ahí la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Excepcional Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on estigué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al qual amava. La seua simplea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com a homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en ahí la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Excepcional Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on estigué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.