Canvis

[[Archiu: Construcción de bóveda tabicada de escalera.jpg|282px|thumb|Les rajoles d'estes voltes es coloquen com les rajoles del barandat on descansen.]]

[[Archiu: Construcción de bóveda tabicada de escalera.jpg|282px|thumb|Les rajoles d'estes voltes es coloquen com les rajoles del barandat a on descansen.]]

La '''volta de barandat''' (en [[Idioma espanyol|castellà]] ''bóveda tabicada''), és un tipo de [[volta]] caracterisada per construir-se normalment sense [[cíndria]], en [[rajola|rajoles]] llaugeres i [[algeps]] ràpit, pegant les rajoles per les seues vores, seguint una curvatura predeterminada fins obtindre una superfície envoltonada, autoportant i llaugera.<ref name=boveda_tabicada_ocho_siglos>[https://elpais.com/cultura/2018/11/30/actualidad/1543599290_307434.html?rel=mas La alucinante vida de la bóveda tabicada durante ocho siglos y a través de dos continentes], J.A. Aunión, El País, 1 de diciembre de 2018</ref>

La '''volta de barandat''' (en [[Idioma espanyol|castellà]] ''bóveda tabicada''), és un tipo de [[volta]] caracterisada per construir-se normalment sense [[cíndria]], en [[rajola|rajoles]] llaugeres i [[algeps]] ràpit, pegant les rajoles per les seues vores, seguint una curvatura predeterminada fins obtindre una superfície envoltonada, autoportant i llaugera.<ref name=boveda_tabicada_ocho_siglos>[https://elpais.com/cultura/2018/11/30/actualidad/1543599290_307434.html?rel=mas La alucinante vida de la bóveda tabicada durante ocho siglos y a través de dos continentes], J.A. Aunión, El País, 1 de diciembre de 2018</ref>

{{cite book |last=Almagro |first=Antonio |title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. |idioma= |chapter=Bóvedas tabicadas en Al-Ándalus y el Magreb. |volume= |date=2022 |editorial= Universitat Politècnica de Valéncia |location=Valéncia |isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> <ref>{{cite book |last=Vitti |first=Paolo |enlaceautor=|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. |idioma= |chapter=Tile vaulting and its oriental pedigree. |volume= |año=2022 |editorial= Universitat Politècnica de Valéncia |location=Valencia |isbn=978-84-904-8827-0}}</ref>  Ademés, els eixemples más antics de voltes de barandat d'Europa se troben en la ''zauiya'' d'Aznalcóllar (del [[sigle XIII]]), en [[Múrcia]] (Siyasa) i en la [[Comunitat Valenciana]]; és dir, en zones que tingueren una important població [[mudéixar]]. <ref>{{cite book |url=https://www.academia.edu/40194133/B%C3%B3vedas_sin_cimbra_La_construcci%C3%B3n_tabicada_Memoria_acad%C3%A9mica_del_taller_experimental_de_Historia_de_la_Construcci%C3%B3n_del_curso_2013_2014|last=AA.{{esd}}VV. |first= |publisher= |title = Bóvedas sin cimbra: La construcción tabicada. |date= 2014 |volume = |pge =}}</ref>

{{cite book |last=Almagro |first=Antonio |title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. |idioma= |chapter=Bóvedas tabicadas en Al-Ándalus y el Magreb. |volume= |date=2022 |editorial= Universitat Politècnica de Valéncia |location=Valéncia |isbn=978-84-904-8827-0}}</ref> <ref>{{cite book |last=Vitti |first=Paolo |enlaceautor=|title=Construyendo Bóvedas Tabicadas II. |idioma= |chapter=Tile vaulting and its oriental pedigree. |volume= |año=2022 |editorial= Universitat Politècnica de Valéncia |location=Valencia |isbn=978-84-904-8827-0}}</ref>  Ademés, els eixemples más antics de voltes de barandat d'Europa se troben en la ''zauiya'' d'Aznalcóllar (del [[sigle XIII]]), en [[Múrcia]] (Siyasa) i en la [[Comunitat Valenciana]]; és dir, en zones que tingueren una important població [[mudéixar]]. <ref>{{cite book |url=https://www.academia.edu/40194133/B%C3%B3vedas_sin_cimbra_La_construcci%C3%B3n_tabicada_Memoria_acad%C3%A9mica_del_taller_experimental_de_Historia_de_la_Construcci%C3%B3n_del_curso_2013_2014|last=AA.{{esd}}VV. |first= |publisher= |title = Bóvedas sin cimbra: La construcción tabicada. |date= 2014 |volume = |pge =}}</ref>

Durant els sigles XIV i XV la tècnica es difongué des de [[Valéncia]] cap a [[Aragó]] i [[Catalunya]]. En el sigle XVII Lorenzo de San Nicolás escrigué el primer tractat en [[castellà]] sobre la construcció de voltes de barandat, i un sigle més tart Domingo de Petrés difongué estes voltes pel Virreinat de Nova Granada, actual Colombia. <ref name="#1">{{cite book | url=https://www.academia.edu/16924269/2012_Hacia_una_Historia_de_las_B%C3%B3vedas_Tabicadas |last=Zaragozá |first=Arturo |publisher= |title=Hacia una historia de las bóvedas tabicadas. |date=2010 |volume= |page=}}</ref>

Durant els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]] la tècnica es difongué des de [[Valéncia]] cap a [[Aragó]] i [[Catalunya]]. En el [[sigle XVII]] Lorenzo de San Nicolás escrigué el primer tractat en [[castellà]] sobre la construcció de voltes de barandat, i un sigle més tart Domingo de Petrés difongué estes voltes pel Virreinat de Nova Granada, actual Colombia. <ref name="#1">{{cite book | url=https://www.academia.edu/16924269/2012_Hacia_una_Historia_de_las_B%C3%B3vedas_Tabicadas |last=Zaragozá |first=Arturo |publisher= |title=Hacia una historia de las bóvedas tabicadas. |date=2010 |volume= |page=}}</ref>

El Comte d'Espie i Jacques-François Blondel contribuiren a la seua difusió en [[França]] baix en nom de ''voûtes plâtes''. <ref>{{cite book | url=https://www.sedhc.es/bibliotecaD/1776_J_Sotomayor_Modo_hacer_incombustibles_edificios.pdf|last=De Sotomayor |first=Joaquín |publisher= |title=Modo de hacer incombustibles los edificios, sin aumentar el costo de su construcción. |date=1776 |volume= |page=}}</ref> <ref>{{cite book | url=https://books.google.es/books?id=lcQYkvSPrqoC&pg=PA84&dq=Blondel+voutes+plates&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjJh8aDttX5AhUW-BoKHU03BL4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Blondel%20voutes%20plates&f=false|last=Blondel |first=Jacques-François |publisher= |title=Cours d'architecture, ou Traité de la Décoration, Distribution et Construction des Bâtiments. Volume 6. |date=1777 |volume= |page=}}</ref>

El Comte d'Espie i Jacques-François Blondel contribuiren a la seua difusió en [[França]] baix en nom de ''voûtes plâtes''. <ref>{{cite book | url=https://www.sedhc.es/bibliotecaD/1776_J_Sotomayor_Modo_hacer_incombustibles_edificios.pdf|last=De Sotomayor |first=Joaquín |publisher= |title=Modo de hacer incombustibles los edificios, sin aumentar el costo de su construcción. |date=1776 |volume= |page=}}</ref> <ref>{{cite book | url=https://books.google.es/books?id=lcQYkvSPrqoC&pg=PA84&dq=Blondel+voutes+plates&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjJh8aDttX5AhUW-BoKHU03BL4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Blondel%20voutes%20plates&f=false|last=Blondel |first=Jacques-François |publisher= |title=Cours d'architecture, ou Traité de la Décoration, Distribution et Construction des Bâtiments. Volume 6. |date=1777 |volume= |page=}}</ref>

En el sigle XIX es publicaren manuals com el de Manuel Fornés i Gurrea, i [[Rafael Guastavino]] exportà la tècnica a [[Amèrica del Nort]]. <ref>{{cite book | url=https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf|last=Vegas |first=Fernando |publisher = |title=Los orígenes valencianos de Guastavino. |date=2001 |volume= | page=}}</ref> <ref>{{cite book | url=http://www.antichefornaci.it/files/biblioteca/Guastavino_Essay_on_the_theory_and_history_of_cohesive_construction_applied_especially_to_the_timbrel_%20vault.pdf|last=Guastavino |first=Rafael |publisher= |title=Essay On the Theory and History of Cohesive Construction, Applied Especially to the Timbrel Vault. |date=1893 |volume= |page=}}</ref> <ref name="#2">{{cita web |url=http://cadenaser.com/emisora/2016/06/29/radio_valencia/1467185756_766678.html |autor=Luis Fernández |título=Encontrando a Guastavino |editor=Radio Valencia |año=29 de junio de 2016 |página= |idioma= |fechaacceso=25 de julio de 2016}}</ref>

En el [[sigle XIX]] es publicaren manuals com el de Manuel Fornés i Gurrea, i [[Rafael Guastavino]] exportà la tècnica a [[Amèrica del Nort]]. <ref>{{cite book | url=https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf|last=Vegas |first=Fernando |publisher = |title=Los orígenes valencianos de Guastavino. |date=2001 |volume= | page=}}</ref> <ref>{{cite book | url=http://www.antichefornaci.it/files/biblioteca/Guastavino_Essay_on_the_theory_and_history_of_cohesive_construction_applied_especially_to_the_timbrel_%20vault.pdf|last=Guastavino |first=Rafael |publisher= |title=Essay On the Theory and History of Cohesive Construction, Applied Especially to the Timbrel Vault. |date=1893 |volume= |page=}}</ref> <ref name="#2">{{cita web |url=http://cadenaser.com/emisora/2016/06/29/radio_valencia/1467185756_766678.html |autor=Luis Fernández |título=Encontrando a Guastavino |editor=Radio Valencia |año=29 de junio de 2016 |página= |idioma= |fechaacceso=25 de julio de 2016}}</ref>

Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el sigle XX se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>

Posteriorment fon una tècnica molt usada pels arquitectes [[Modernisme (art)|modernistes]], en especial per Gaudí. Aixina i tot, la popularisació del formigó armat i el progressiu encariment de la mà d'obra necessària per a construir-les, feu que deixaren de ser econòmicament competitives i que durant el [[sigle XX]] se fora abandonant progressivament l'ús d'estes voltes, encara que arquitectes com Luis Moya, Eladio Dieste o [[Le Corbusier]], entre atres, seguiren usant-les. <ref name="#1"/>

Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book | url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf|last=AA.{{esd}}VV. |first= |publisher= |title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. |date=2010 |volume= |page= | date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en 2016 i que s'esperava terminar en 2020.<ref>{{cita web |url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades| autor=Jan Doroteo |título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats |editor= |año=2016 |página= |idioma= |fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

Durant les últimes dècades, s'ha renovat l'interés per esta forma de construir. <ref>{{cite book | url=http://www.atdforum.org/journal/pdf/Architecture_Philippe_Block_DeJong_Davis_Ochsendorf.pdf|last=AA.{{esd}}VV. |first= |publisher= |title=Tile vaulted systems for low-cost construction in Africa. |date=2010 |volume= |page= | date= }}</ref> Per eixemple, Norman Foster disenyà un aeroport per a drons en [[Ruanda]] fet en voltes de barandat, que presentà en la Bienal d'Arquitectura de Venecia en l'any [[2016]] i que s'esperava terminar en l'any [[2020]].<ref>{{cita web |url= http://www.plataformaarquitectura.c...-podrian-abrir-el-camino-para-nuevas-ciudades| autor=Jan Doroteo |título=Norman Foster explica com els drons podrien obrir el camí per a noves ciutats |editor= |año=2016 |página= |idioma= |fechaacceso=8 de abril de 2017}}</ref>

== Referències ==

== Referències ==