Canvis

[[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]]

[[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]]

'''Sucre''' ([[Quechua meridional|quechua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''. Bolívia; o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de 1538, '''La Plata''' des de 1540 a 1776, '''Chuquisaca''' de 1776 a 1839, i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis:

'''Sucre''' ([[Quechua meridional|quechua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''. Bolívia; o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de l'any [[1538]], '''La Plata''' des de [[1540]] a [[1776]], '''Chuquisaca''' de [[1776]] a [[1839]], i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis:

Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre».

Decret de l'[[11 d'agost]] de [[1825]]: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre».

Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre».

Llei del 1º de juliol de [[1826]]: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre».

Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre».

Llei de declaració del [[12 de juliol]] de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre».

Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre».

Llei complementària del [[18 de juny]] de [[1843]]: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre».

Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians. És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de Chuquisaca]].

Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de [[1868]] i la moderna constitució aprovada en l'any [[2009]] pels bolivians. És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de Chuquisaca]].

En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en l'any 1991.

En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en l'any [[1991]].

Segons senyes del cens de 2012, el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en 1899, dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]].

Segons senyes del cens de l'any [[2012]], el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en [[1899]], dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]].

== Referències ==

== Referències ==