4531
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Sucre''' (quechua: ''Chuqichaka''; aimara: ''Sukri''; guaraní: Sucre), oficialment '''L'Ilustre…»
'''Sucre''' ([[Quechua meridional|quechua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''<ref>[https://www.lexivox.org/norms/bo-L-18430618-1.html] Bolívia: Llei de 18 de juny de 1843. La Convenció Nacional.</ref> o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de 1538, '''L'Argent''' des de 1540 a 1776, '''Chuquisaca''' de 1776 a 1839, i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]].<ref name=eemConstitucion1>{{cita web|url=http://www.diputados.bo/sites/default/files/cpe2014.pdf |títul=Constitució política de l'estat plurinacional de Bolívia |fechaacceso=18 de setembre de 2020 |en=pàgina 13, Artícul 6, títul primer}}</ref><ref name=eemConstitucion2>{{cita web|url=http://www.harmonywithnatureun.org/content/documents/159bolivia%20Consitucion.pdf |títul=Constitució política de l'estat plurinacional de Bolívia |fechaacceso=19 de març de 2016 |en=Artícul 6, títul primer}}</ref><ref group=nota>Decrets i lleis:
Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre».
Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre».
Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat *Sucre».
*Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica *Sucre».
*Les constitucions que establixen explícitament a *Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians.&*lt;/*ref&*gt; És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de *Chuquisaca]].
En *Sucre es resumix l'història de la Confederació dels *Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es va fundar l'Audiència de *Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825.
La ciutat ha segut designada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en 1991.&*lt;*ref *name=Patrimoni&*gt;{{cita @web|*url=https://*correodelsur.*com/cultura/20211213_*sucre-manté-per-30-anos-el-titule-de-patrimoni-cultural-de-la-humanitat.html|títul= *Sucre manté per 30 anys el títul de Patrimoni Cultural de la Humanitat|*fechaacceso= 13/12/2021 20:30}}&*lt;/*ref&*gt;
Segons senyes del cens 2012, el municipi de *Sucre conta en una població de 261&*amp;*nbsp;201 habitants.&*lt;*br&*gt;
L'actual ciutat de *Sucre (*Chuquisaca o L'Argent) va ser la capital de la [[Real Audiència de *Charcas]] fins a 1825. En la República, va ser triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la cridada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals *paceños, despuix d'una guerra civil en 1899, varen dur ''[[de *facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Pau]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, *Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[*capitalía|capital]] del [[departament de *Chuquisaca]].&*lt;*ref&*gt;*Art. 11 *NCPE.&*lt;/*ref&*gt;
Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre».
Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre».
Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat *Sucre».
*Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica *Sucre».
*Les constitucions que establixen explícitament a *Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians.&*lt;/*ref&*gt; És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de *Chuquisaca]].
En *Sucre es resumix l'història de la Confederació dels *Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es va fundar l'Audiència de *Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825.
La ciutat ha segut designada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en 1991.&*lt;*ref *name=Patrimoni&*gt;{{cita @web|*url=https://*correodelsur.*com/cultura/20211213_*sucre-manté-per-30-anos-el-titule-de-patrimoni-cultural-de-la-humanitat.html|títul= *Sucre manté per 30 anys el títul de Patrimoni Cultural de la Humanitat|*fechaacceso= 13/12/2021 20:30}}&*lt;/*ref&*gt;
Segons senyes del cens 2012, el municipi de *Sucre conta en una població de 261&*amp;*nbsp;201 habitants.&*lt;*br&*gt;
L'actual ciutat de *Sucre (*Chuquisaca o L'Argent) va ser la capital de la [[Real Audiència de *Charcas]] fins a 1825. En la República, va ser triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la cridada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals *paceños, despuix d'una guerra civil en 1899, varen dur ''[[de *facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Pau]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, *Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[*capitalía|capital]] del [[departament de *Chuquisaca]].&*lt;*ref&*gt;*Art. 11 *NCPE.&*lt;/*ref&*gt;