| Un parell de paraules que veig que repetixes prou en els articuls: "hasda" (fins/hasta) o "reine" (regne) no apareixen en el Diccionari de la RACV. "Hasda" no se si es valencià antic, es possible, el cas de "reine" es clarament valencià antic. | | Un parell de paraules que veig que repetixes prou en els articuls: "hasda" (fins/hasta) o "reine" (regne) no apareixen en el Diccionari de la RACV. "Hasda" no se si es valencià antic, es possible, el cas de "reine" es clarament valencià antic. |
− | Pero clar, per la mateixa que u utilisaria "hasda" o "reine", que son 2 formes mortes, tambe es podria utilisar "nosaltres" o "aquesta", que tambe es valencià antic i tampoc estan en el diccionari de la RACV i seria 100% correcte i tambe son 2 formes mortes en sinomims vius (mosatros-nosatres) i (esta). Yo crec que, i es la meua modesta opinio personal, que es preferible optar per usar el valencià actual, modern i viu i oblidar-nos del valencià antic i arcaisant quan no resulta estrictament imprescindible. ¿Casos imprescindibles admesos per la RACV?. Per eixemple: "façenda" perque "hacienda" es un castellanisme, "hisenda" es catala pur i "façenda" es valencià antic, encara que siga una forma morta no queda atra opcio. "Folga", valencià antic, per a "huelga" (castellanisme) i vaga (catala pur). Tampoc queda atra opcio en este cas. Lo que vullc dir es que arcaisar quan no resulta imprescindible, no se si resulta en realitat lo mes convenient per a la filosofia de Les Normes d'El Puig o del valencianisme, d'acostar-nos sempre lo mes possible a la parla viva, per supost, respectant les Normes d'El Puig, que son les que nos unifiquen a tots. | + | Pero clar, per la mateixa que u utilisaria "hasda" o "reine", que son 2 formes mortes, tambe es podria utilisar "nosaltres" o "aquesta", que tambe es valencià antic i tampoc estan en el diccionari de la RACV i seria 100% correcte i tambe son 2 formes mortes en sinomims vius (mosatros-nosatres) i (esta). Yo crec que, i es la meua modesta opinio personal, que es preferible optar per usar el valencià actual, modern i viu i oblidar-nos del valencià antic i arcaisant quan no resulta estrictament imprescindible. ¿Casos imprescindibles admesos per la RACV?. Per eixemple: "façenda" perque "hacienda" es un castellanisme, "hisenda" es catala pur i "façenda" es valencià antic, encara que siga una forma morta no queda atra opcio. "Folga", valencià antic, per a "huelga" (castellanisme) i vaga (catala pur). "Fins", valencià antic, "hasta", castelllanisme, encara que molt usual hui en dia, la RACV diu que ho es, tal volta abans que despres, deuria d'admetre "hasta", perque el seu us es totalment generalisat. No queden atres opcions possibles en estos casos. |
| + | Lo que vullc dir es que arcaisar quan no resulta imprescindible, no se si resulta en realitat lo mes convenient per a la filosofia de Les Normes d'El Puig o del valencianisme, d'acostar-nos sempre lo mes possible a la parla viva, per supost, respectant les Normes d'El Puig, que son les que nos unifiquen a tots. |
| Sobre tot aço que estem parlant te deixe l'enllaç directe a unes quantes coses que li vaig deixar en son dia en la pagina de discussio a [[Usuari:Vinatea|Vinatea]] sobre el tema.[http://www.uiquipedia.org/Usuari_Discussi%C3%B3:Vinatea#La_RACV_i_el_.22LO.22 La RACV i el LO]. | | Sobre tot aço que estem parlant te deixe l'enllaç directe a unes quantes coses que li vaig deixar en son dia en la pagina de discussio a [[Usuari:Vinatea|Vinatea]] sobre el tema.[http://www.uiquipedia.org/Usuari_Discussi%C3%B3:Vinatea#La_RACV_i_el_.22LO.22 La RACV i el LO]. |