126 672
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| notes a peu =
| notes a peu =
}}
}}
'''Vicente Blasco Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1867]] - [[Menton]] ([[França]]), [[28 de giner]] de [[1928]]) va ser un [[escritor]], [[periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de fama mundial.
'''Vicente Blasco Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1867]] - † [[Menton]] ([[França]]), [[28 de giner]] de [[1928]]) va ser un [[escritor]], [[periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de fama mundial.
== Biografia ==
== Biografia ==
Va nàixer en [[Valéncia]] el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blasco. Va cursar els estudis de Dret, en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de don [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys despuix, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de sigle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].
Va nàixer en [[Valéncia]] el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blasco. Va cursar els estudis de Dret, en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en l'any [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de don [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys despuix, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de sigle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].
Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.
Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.
Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i els seus ideals [[Republica|republicans]], manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en [[1893]]. Va Ser detengut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escany en el [[Congrés dels Diputats]] representant al [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordancies es va integrar en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].
Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i els seus ideals [[Republica|republicans]], manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en l'any [[1893]]. Va Ser detengut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escany en el [[Congrés dels Diputats]] representant al [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordancies es va integrar en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].
El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].
El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].