26 088
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Onofre Esquerdo i Sapena''' (Valéncia, 1635 – 17 d'agost de 1699) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfi…»
'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] – [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
== Biografia ==
Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]].
L'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).
Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima.
En [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.
Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.
== Obra ==
* ''Nobiliario valenciano'', 1677 [copia de F. Pascual Chiva del ms. en el tít. ''Antiguas memorias, breve y sumaria investigación y discursos de la nobleza de los linajes de la ciudad y Reino de Valencia y sus escudos de armas [...]'', 1740 (Biblioteca Nacional d'Espanya, sign. MSS/7068; Valéncia, Ateneu Mercantil, 1963; Valencia, Biblioteca Valenciana, 2002]
* ''J. Febrer, Les Troves'', traducció.
* ''Memorias eclesiásticas y seculares de Valencia desde 1350 a 1680''
* ''Descripción del Reyno de Valencia''
* ''Ingenios valencianos''
* ''Viciana resucitado'' (continuació de la crònica de R. Martí de Viciana)
== Biografia ==
Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]].
L'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).
Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima.
En [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.
Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.
== Obra ==
* ''Nobiliario valenciano'', 1677 [copia de F. Pascual Chiva del ms. en el tít. ''Antiguas memorias, breve y sumaria investigación y discursos de la nobleza de los linajes de la ciudad y Reino de Valencia y sus escudos de armas [...]'', 1740 (Biblioteca Nacional d'Espanya, sign. MSS/7068; Valéncia, Ateneu Mercantil, 1963; Valencia, Biblioteca Valenciana, 2002]
* ''J. Febrer, Les Troves'', traducció.
* ''Memorias eclesiásticas y seculares de Valencia desde 1350 a 1680''
* ''Descripción del Reyno de Valencia''
* ''Ingenios valencianos''
* ''Viciana resucitado'' (continuació de la crònica de R. Martí de Viciana)