Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Manuel González Martí

| nom = Manuel González Martí

| image = [[File:Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias - CE4 00657 - Retrato de Manuel González Martí.jpg|thumb|250px|]]

| image = [[File:Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias - CE4 00657 - Retrato de Manuel González Martí.jpg|250px|]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Manuel González Martí''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1877]]-[[4 de giner]] de [[1972]]) fon un dibuixant, historiador i erudit [[Valencians|valencià]] fundador del [[Museu Nacional de Ceràmica]] i de les Arts Suntuàries González Martí en l'any [[1954]], del que fon el seu director des de 1954 fins a 1972. També dirigí en la ciutat de Valéncia durant la [[Anys 1940|década de 1940]] el [[Museu de Belles Arts]]. Fon president de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] durant els anys [[1928]]-[[1930]] i [[1950]]-[[1962]].

'''Manuel González Martí''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1877]] - † [[4 de giner]] de [[1972]]) fon un dibuixant, historiador i erudit [[Valencians|valencià]] fundador del [[Museu Nacional de Ceràmica]] i de les Arts Suntuàries González Martí en l'any [[1954]], del que fon el seu director des de 1954 fins a 1972. També dirigí en la ciutat de Valéncia durant la [[Anys 1940|década de 1940]] el [[Museu de Belles Arts]]. Fon president de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] durant els anys [[1928]]-[[1930]] i [[1950]]-[[1962]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcut en el sí d'una família burguesa, fill de Vicenta Martí Sanmartín i Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de Valéncia. Realisà els estudis de Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i de Belles Arts en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].​ En a soles 20 anys i un esperit que ya prometia a l'home mamprenedor que portà a lo llarc de la seua vida, començà el seu periodo de caricaturiste —baix el pseudònim de "Folchi"— en revistes d'humor i art com ''Cascarrabias'' (1897), ''Arte Moderno'' (1900), ''Valencia Artística'' (1903) o ''Impresiones'' (1908), algunes d'elles creades per ell, aplegant a ser premiat en la medalla d'or en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] i en la d'argent en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1911.

Naixcut en el sí d'una família burguesa, fill de Vicenta Martí Sanmartín i Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de Valéncia. Realisà els estudis de Dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i de Belles Arts en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].​ En a soles 20 anys i un esperit que ya prometia a l'home mamprenedor que portà a lo llarc de la seua vida, començà el seu periodo de caricaturiste —baix el pseudònim de "Folchi"— en revistes d'humor i art com ''Cascarrabias'' (1897), ''Arte Moderno'' (1900), ''Valencia Artística'' (1903) o ''Impresiones'' (1908), algunes d'elles creades per ell, aplegant a ser premiat en la medalla d'or en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]] i en la d'argent en l'Exposició Internacional de Barcelona de [[1911]].

== Ceramiste ==

== Ceramiste ==

Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries medievals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes.

Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries medievals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes.

En [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el 6 de febrer de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici).​ Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972.​

En l'any [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el [[6 de febrer]] de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici).​ Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972.​

== Obra ==

== Obra ==

== Lo Rat Penat ==

== Lo Rat Penat ==

Fon, des de molt jove, soci actiu de Lo Rat Penat, participant en les excursions científic-lliteràries, prenent anotacions i realisant dibuixos i fotografies de molts monuments que despuix varen formar part del seu àlbum personal sobre art i història. En l'associació cultutal Lo Rat Penat aplegà a ser el seu president entre rls anys 1928 i 1930, i despuix de la guerra, per mandat de la nova autoritat civil entre 1950 i 1962. Fon durant este segon mandat quan va decidir nomenar com a secretari de l'associació cultural a Enric Matalí i Timoneda, el 13 de febrer de [[1955]]. Durant este periodo i junt a [[Carles Salvador]], es promou el desenroll dels cursos de valencià.

Fon, des de molt jove, soci actiu de [[Lo Rat Penat]], participant en les excursions científic-lliteràries, prenent anotacions i realisant dibuixos i fotografies de molts monuments que despuix varen formar part del seu àlbum personal sobre art i història. En l'associació cultutal Lo Rat Penat aplegà a ser el seu president entre els anys [[1928]] i [[1930]], i despuix de la guerra, per mandat de la nova autoritat civil entre 1950 i 1962. Fon durant este segon mandat quan va decidir nomenar com a secretari de l'associació cultural a Enric Matalí i Timoneda, el 13 de febrer de [[1955]]. Durant este periodo i junt a [[Carles Salvador]], es promou el desenroll dels cursos de valencià.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

Fill adoptiu i predilecte de localitats com [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Morella]] i [[Manises]]. Fill predilecte de la ciutat de [[Valéncia]] en [[1967]] i Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts en [[1968]]. Primer Colós del País Valencià (sic) en [[1971]]. Se li varen concedir en vida l'Encomana en placa d'Alfons X el Sabi en [[1947]] i la Gran Creu d'Alfons X en [[1954]], ademés de la medalla al Mèrit Civil.

Fill adoptiu i predilecte de localitats com [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Morella]] i [[Manises]]. Fill predilecte de la ciutat de [[Valéncia]] en [[1967]] i Medalla d'Or del Círcul de Belles Arts en [[1968]]. Primer Colós del País Valencià (sic) en l'any [[1971]]. Se li varen concedir en vida l'Encomana en placa d'Alfons X el Sabi en l'any [[1947]] i la Gran Creu d'Alfons X en [[1954]], ademés de la medalla al Mèrit Civil.

== Vore també ==

== Vore també ==