Canvis

== Ceramiste ==

== Ceramiste ==

Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries medievals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes.

Colaborant en les primeres excavacions que es realisen en l'any [[1907]] en [[Paterna]], se li atribuïx el descobriment arqueològic de les antigues cantereries migevals d'eixa ciutat. En [[1909]] va participar en la seua colecció en l'Exposició Regional Valenciana i un any despuix en la secció d'Art retrospectiu de l'Exposició Nacional. En [[1911]], en la colaboració de [[Josep Benlliure]], director de l'Acadèmia d'Espanya viajà a [[Roma]] i realisà un estudi sobre la taulelleria valenciana de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes.

En l'any [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el [[6 de febrer]] de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici).​ Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972.​

En l'any [[1914]], González Martí va ingressar com a professor en la recent creada Escola de Ceràmica de [[Manises]] per Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes, convertint-se en el seu director dos anys despuix en fer-se centre oficial, càrrec que eixercitaria fins a la seua jubilació en [[1947]] (llevat el paréntesis de la [[Guerra Civil espanyola]]). Despuix de la mort de la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol de [[1946]], decidí donar la seua colecció de ceràmica a l'[[Estat espanyol]], que per a albergar-la va crear el Museu Nacional de Ceràmica el [[6 de febrer]] de [[1947]] (del que seria el seu director vitalici).​ Actiu fins al final, va fallir en el propi museu el 4 de giner de 1972.​