124 409
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Juan Antonio Gómez Trénor''' fon un aristócrata valencià, fill de [[Juan Antonio Gómez Fos]], es casà en [[Elvira Trénor y Moroder]], contesta de Trénor. Fon nomenat [[alcalde de Valéncia]] i procurador a Corts Franquistes entre [[maig]] de l'any [[1943]] i [[setembre]] de [[1947]] en substitució del [[baró de Càrcer]]. La seua gestió es caracterisà per la fam, l'[[estraperlo]] i la continuació en l'obra del seu antecessor, encara que en [[1944]] intentà un pla d'ordenació territorial.
'''Juan Antonio Gómez Trénor y Fos''' ([[Valéncia]], [[21 de novembre]] de [[1987]] - † [[18 de setembre]] de [[1983]]), fon un agricultor i pòlític valencià, II comte de Trenor per matrimoni en la seua cosina [[Elvira Trénor y Moroder]], condesa de Trénor. Son pare Juan Antonio Gómez Fos era un reputat viticultor descendent d'hacendats oriunts de la vall del Pas (Cantàbria) i més tart afincats en [[Sueca]] (Valéncia).
Fon nomenat [[alcalde de Valéncia]] i procurador a Corts Franquistes entre [[maig]] de l'any [[1943]] i [[setembre]] de [[1947]] en substitució del [[baró de Càrcer]].
La seua época com Alcalde de Valencia es caracterisà per la fam i l'[[estraperlo]], per lo que va dirigir la seua activitat fonamentalment en reconstruir i a paliar els efectes devastadors de la guerra sobre la ciutat, primer, per mig de la construcció de vivendes i escoles necessàries per a la multitut de desplaçats per la guerra i, segon, construint les infraestructures vitals per a recuperar el pols normal de la ciutat, com la barrera de la plaja de [[Pinedo]], salvaguarda de l'ecosistema de [[l'Albufera]] i dels camps d'[[arròs]] valencians.
A esta situació es va enfrontar sense casi mijos financers i en un dels periodos de sequia més durs del [[sigle XX]]. En l'any [[1946]] va conseguir aprovar el Pla General d'Ordenació de Valéncia i la seua Comarca, de concepció radial i respectuós en [[Horta de Valéncia|l'horta]], a la que va mantindre a modo de cinturó vert. A través del pla sectorial per a la ciutat antiga, Trenor va salvar de la picola numerosos edificis històrics i va adaptar definitivament [[Museu de Belles Arts San Pio V de Valéncia|Sant Pío V]] com a Museu de Belles arts. Al mateix temps, reinstaurà la festivitat del [[9 d'Octubre|9 d'octubre]], les [[Milacres de Sant Vicent|representacions teatrals sobre la vida de Sant Vicent Ferrer]], va instituir l'[[ofrena de flors]] a la [[Verge dels Desamparats]] i va aprovar el primer reglament faller.
En l'any [[1947]] va dimitir per motius de salut.
En l'any [[1947]] va dimitir per motius de salut.
Com a agricultor, va destacar per les innovacions portades a terme en la seua finca “Calabarra” i la regeneració de l'agricultura valenciana i espanyola. Durant els anys quaranta va ser president de la Federació Sindical de ''Arroceros d'Espanya'' —de la qual va ser president d'honor des de l'any [[1958]] fins a la seua mort— i de la Cambra Oficial Agrícola. Posteriorment, va tindre un paper destacat en el subcomité consultiu de la Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO), aixina com en les recomanacions ([[1965]]) del Banc Mundial a Espanya sobre el cultiu de l'arròs. També va participar de forma destacada en la consecució de l'I Congrés Internacional de Citricultura de [[1973]]. En l'any [[1981]], ya retirat de la vida política i poc abans de la seua mort, donà la seua important colecció de peses i mides a la ciutat de Valéncia.
== Referències ==
== Referències ==
* [http://www.faximil.com/descargas/2007-faxbook-001.pdf Els alcaldes de Valéncia]
* [http://www.faximil.com/descargas/2007-faxbook-001.pdf Els alcaldes de Valéncia]
== Bibliografia ==
* Archivo General e Histórico del Aire, exp. personal del Capitán Gómez-Trenor Fos
* Archivo General Militar (Segovia), secc. C-G, leg. G-230, expediente de Juan Antonio Gómez-Trenor
* Archivo de la Hermandad de Alféreces Provisionales, Ficha Personal del conde de Trenor
== Enllaços externs ==
* [https://dbe.rah.es/biografias/66411/juan-antonio-gomez-trenor-y-fos Real Academia de la Historia. Juan Antonio Gómez-Trenor y Fos]
{{Successió
{{Successió