26 302
edicions
Canvis
→Biografia
Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.
Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.
En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".
En finalisar la beca, en novembre de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a maig de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Riu de Janeiro]] i la capital espanyola.
En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.
Va publicar l'ensaig ''La Confessió'' ([[1970]]). A l'any següent va eixir ''Saturnal''. Va publicar els relats de ''Sobre el piélago'' ([[1951]]) i ''Ofrena a una verge loca'', i en un sol volum tres llibres: ''Icada'', ''Nevda'' i ''Díada''. I en [[1976]] va publicar ''Barri de Maravelles'', que en cert modo va supondre la seua consagració.
En la década dels anys [[1980|80]], va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a [[RTVE]] d'una série basada en la seua novela ''Teresa''. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En [[1981]] va publicar l'ensaig ''Els títuls'' i la novela ''Noveles abans d'hora''. En [[1984]] va publicar ''Acrópolis'', a on descriu el [[Círcul Sàfic de Madrit]], al que ella mateixa pertanyia junt en [[Victorina Durán]], [[Elena Fortún]] i [[Matilde Ras]] i ''Ciències Naturals'', que va tancar el cicle de ''Barri de Maravelles''. En [[1986]] es va publicar ''Rebañaduras'' i en [[1989]] ''Balaam'', que és un llibre de contes infantils.
Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==