26 019
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − + + + + + + + + +
→Biografia
En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].
En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].
(Secció per completar)
Des del seu ingrés en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando va escomençar a freqüentar la tertúlies del ''café Granja El Henar'' i l'Ateneu de Madrit (en est últim donà la seua primera conferència titulada “La dòna i les seues possibilitats”). En eixa época ([[1918]]-[[1922]]) va començar a colaborar en la revista vanguardista ''Ultra'', i travar amistat en personages com [[José Ortega i Gasset]], [[Miguel de Unamuno]], [[Ramón Gómez de la Serna]] o [[Juan Ramón Jiménez]], entre uns atres.
Es va casar en l'any [[1921]] en el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]] («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre [[1922]] i [[1927]], va viajar per [[Europa]], primer a [[Itàlia]] acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'[[Acadèmia d'Espanya en Roma|Acadèmia d'Espanya de Roma]].
Varen retornar a [[Espanya]] en [[1927]] i es varen instalar en [[Madrit]]. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la ''Revista de Occidente'' (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", [[1928]], i "Joc dels dos cantons", [[1929]]; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en [[1931]]); en la ''La Gaceta Literaria''; i en el segon número de la revista ''Ultra'' publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: ''Estació. Anada i regrés'' ([[1930]]), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de [[José de Espronceda]], per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat ''Teresa'', es va acabar publicant en [[1941]] en [[Buenos Aires]]. En [[1933]] es va traslladar temporalment a [[Berlín]], tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en [[1936]], [[Manuel Altolaguirre]] li va publicar en la colecció ''Héroe'', el seu llibre de sonets ''A la vora d'un pou'', en pròlec escrit per [[Juan Ramón Jiménez]].
En esclatar la [[guerra civil espanyola]], Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera. Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del [[Museu del Prado]] durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a [[Valéncia]], i despuix a [[Catalunya]], i d'allí a [[França]] i posteriorment a [[Suïssa]]. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a [[Barcelona]], [[Valéncia]] i finalment en [[1937]] a [[París]], permaneixent, durant una breu etapa en [[Grècia]] (a on va coincidir en [[Concha Albornoz]] i hostajant-se en casa de l'escritor [[Nikos Kazantzakis]]. En els seus diaris ''Alcancía'', titulats també ''Anada i Regrés'' ([[1982]]) i en el llibre ''Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí'', l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en [[1939]], quan conseguixen reunir-se en l'[[exili]], en [[Brasil]], en un paréntesis en [[Buenos Aires]], en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'[[Castellà|idioma espanyol o castellà]].
Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==