25 295
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Vicente Altava Alegre''' (Castelló de la Plana, 26 de juny de 1908 - 17 de juliol de 1993), fon un mege valencià. == Bi…»
'''Vicente Altava Alegre''' ([[Castelló de la Plana]], [[26 de juny]] de [[1908]] - [[17 de juliol]] de [[1993]]), fon un mege [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Vicent Altava es llicencià en [[Medicina]] per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1931]], a on va obtindre la calificació de sobreixent i la concessió de premi extraordinari.
Colegiat professionalment en març de [[1932]], des de juny de [[1942]] fins a abril de [[1943]], va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any [[1945]].
Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta eco nacional en [[1942]] pel seu estudi publicat en ''Medicina Española'' sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital ([[1943]]), organisme en el que, en [[1954]], va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.
== Leptospirosis ==
Especialiste en medicina interna, endocrinologia i nutrició, va destacar en l'investigació de la leptospirosis o “malaltia de l'arròs”, endèmica en Castelló com a conseqüència de la gran implantació de dit cultiu en la zona pantanosa del seu terme municipal, contra la que va desenrollar una vacuna.
La [[FAO]] li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a malaltia de l'arròs. Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i [[Benicàssim]].
Va participar en els Symposium Este-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en [[Polònia]] en [[1958]] i [[1962]]. En l'any [[1958]] fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En [[1960]] se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Leopoldo de Amberes en motiu del cinquantenari del descobriment de la leptospira.
== Reconeiximents ==
En [[1960]] se li va concedir la Creu en placa de l'Orde Civil de Sanitat. En [[1971]] fon nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. En l'any [[1988]], el Colege de Meges de Castelló li va dedicar una de les aules d'estudi.
== Obra ==
Vicent Altava ha escrit moltes obres sobre temàtica mèdica.
== Biografia ==
Vicent Altava es llicencià en [[Medicina]] per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1931]], a on va obtindre la calificació de sobreixent i la concessió de premi extraordinari.
Colegiat professionalment en març de [[1932]], des de juny de [[1942]] fins a abril de [[1943]], va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any [[1945]].
Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta eco nacional en [[1942]] pel seu estudi publicat en ''Medicina Española'' sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital ([[1943]]), organisme en el que, en [[1954]], va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.
== Leptospirosis ==
Especialiste en medicina interna, endocrinologia i nutrició, va destacar en l'investigació de la leptospirosis o “malaltia de l'arròs”, endèmica en Castelló com a conseqüència de la gran implantació de dit cultiu en la zona pantanosa del seu terme municipal, contra la que va desenrollar una vacuna.
La [[FAO]] li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a malaltia de l'arròs. Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i [[Benicàssim]].
Va participar en els Symposium Este-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en [[Polònia]] en [[1958]] i [[1962]]. En l'any [[1958]] fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En [[1960]] se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Leopoldo de Amberes en motiu del cinquantenari del descobriment de la leptospira.
== Reconeiximents ==
En [[1960]] se li va concedir la Creu en placa de l'Orde Civil de Sanitat. En [[1971]] fon nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. En l'any [[1988]], el Colege de Meges de Castelló li va dedicar una de les aules d'estudi.
== Obra ==
Vicent Altava ha escrit moltes obres sobre temàtica mèdica.