Canvis

[[Archiu:Germane.png|thumb|Germà representat en un relleu triumfal romà.]]

[[Archiu:Germane.png|thumb|Germà representat en un relleu triumfal romà.]]

Els '''pobles germànics''' o '''germans''' són un històric grup [[Etnollingüística|etnollingüístic]] dels pobles originaris del nort de [[Europa]] que s'identifiquen per l'us de les [[llengües germàniques]] (un subgrup de la [[llengües indoeuropees|família llingüística indoeuropea]] que es diversificaren a partir d'una llengua original —reconstruible com [[idioma protogermànic]]— en el transcurs de la [[Edat de Ferro]]). En térmens historiogràfics són tant un grup d'entre els [[pobles prerromans]] (en les zones germanes a l'oest del [[Rin]] —províncies de [[Germània Superior]] i [[Germània Inferior|Inferior]]— en que es va establir una forta presència del [[Imperi romà]] i varen ser [[Romanisació (aculturació)|romanisats]]) com un grup de [[pobles bàrbars]] (exteriors al ''[[llimes]]'' de l'Imperi), situats a l'est del Rin i al nort del [[Danubi]] ([[Germania Magna]]); precisament el que va protagonisar les denominades [[invasions germàniques]] que varen provocar la [[Imperi romà d'Occident#L'agonia final de l'Imperi romà d'Occident|caiguda de l'Imperi romà d'Occident]] en instalar-se en àmplies zones d'est: [[poble sueu|sueues]], [[vàndals]], [[gots]] ([[visigots]] i [[ostrogots]]), [[poble franc|francs]], [[burgundis]], [[turingis]], [[Poble alamà|alamans]], [[anglos]], [[Poble saxó|saxons]], [[juts]], etc. Els [[vikincs]] varen protagonisar posteriorment una nova onada expansiva des de [[Escandinàvia]] (la zona originària de tot este grup de pobles), que va afectar a les costes atlàntiques ([[normants]]) i a les estepes russes i [[Bizanci]] ([[varecs]]).

Els '''pobles germànics''' o '''germans''' són un històric grup [[Etnollingüística|etnollingüístic]] dels pobles originaris del nort de [[Europa]] que s'identifiquen per l'us de les [[llengües germàniques]] (un subgrup de la [[llengües indoeuropees|família llingüística indoeuropea]] que es diversificaren a partir d'una llengua original —reconstruible com [[idioma protogermànic]]— en el transcurs de la [[Edat de Ferro]]). En térmens historiogràfics són tant un grup d'entre els [[pobles prerromans]] (en les zones germanes a l'oest del [[Rin]] —províncies de [[Germània Superior]] i [[Germània Inferior|Inferior]]— en que es va establir una forta presència del [[Imperi romà]] i varen ser [[Romanisació (aculturació)|romanisats]]) com un grup de [[pobles bàrbars]] (exteriors al ''[[llimes]]'' de l'Imperi), situats a l'est del Rin i al nort del [[Danubi]] ([[Germania Magna]]); precisament el que va protagonisar les denominades [[invasions germàniques]] que varen provocar la [[Imperi romà d'Occident#L'agonia final de l'Imperi romà d'Occident|caiguda de l'Imperi romà d'Occident]] en instalar-se en àmplies zones d'est: [[poble sueu|sueus]], [[vàndals]], [[gots]] ([[visigots]] i [[ostrogots]]), [[poble franc|francs]], [[burgundis]], [[turingis]], [[Poble alamà|alamans]], [[anglos]], [[Poble saxó|saxons]], [[juts]], etc. Els [[vikincs]] varen protagonisar posteriorment una nova onada expansiva des de [[Escandinàvia]] (la zona originària de tot este grup de pobles), que va afectar a les costes atlàntiques ([[normants]]) i a les estepes russes i [[Bizanci]] ([[varecs]]).

[[Categoria:Història antiga]]

[[Categoria:Història antiga]]

[[Categoria:Pobles germànics| ]]

[[Categoria:Pobles germànics| ]]