Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Archiu:(Map of the complete island of Cuba). LOC 2003623399.jpg|miniatura|Mapa de Cuba de la primera mitat del sigle XVII.]] | + | [[Archiu:(Map of the complete island of Cuba). LOC 2003623399.jpg|thumb|300px|Mapa de Cuba de la primera mitat del [[sigle XVII]]]] |
− | La prehistòria de l'illa de [[Cuba]] comprén des d'al voltant de l'any 4000 a.C. en l'arribada dels primers aborigens des d'Amèrica del Sur, fins a l'arribada de [[Cristóbal Colón]] en 1492. L'història escrita de l'illa comença en la colonisació espanyola que va donar lloc a la [[Capitania General de Cuba]]. Cuba es va independisar de [[Espanya]] despuix de la derrota d'esta última en la [[Guerra hispà-nortamericana]]. Com a resultat, l'illa va passar a ser controlada per [[Estats Units]], que despuix d'una [[Primer govern militar nortamericà en Cuba|intervenció militar]], li dona la forma d'una [[República de Cuba (1902-1959)|República]], encara que en els fets haja seguit depenent d'aquell país fins a la [[Revolució cubana]]. Durant la [[Guerra Freda]], Cuba va quedar sumament depenent de la [[Unió Soviètica]]. | + | La prehistòria de l'illa de [[Cuba]] comprén des d'al voltant de l'any 4000 a.C. en l'arribada dels primers aborigens des d'[[Amèrica del Sur]], fins a l'arribada de [[Cristóbal Colón]] en l'any [[1492]]. L'història escrita de l'illa comença en la colonisació espanyola que va donar lloc a la [[Capitania General de Cuba]]. Cuba es va independisar d'[[Espanya]] despuix de la derrota d'esta última en la [[Guerra hispà-nortamericana]]. Com a resultat, l'illa va passar a ser controlada pels [[Estats Units]], que despuix d'una [[Primer govern militar nortamericà en Cuba|intervenció militar]], li dona la forma d'una [[República de Cuba (1902-1959)|República]], encara que en els fets haja seguit depenent d'aquell país fins a la [[Revolució cubana]]. Durant la [[Guerra Freda]], Cuba va quedar sumament depenent de l'[[Unió Soviètica]]. |
| | | |
| == Migracions prehispànicas cap a Cuba == | | == Migracions prehispànicas cap a Cuba == |
| El registre arqueològic sugerix que Cuba es va poblar per mig de diverses migracions procedents de tant de Norteamèrica, com de Sudamèrica, arqueològicament s'han testimoniat les següents migracions: | | El registre arqueològic sugerix que Cuba es va poblar per mig de diverses migracions procedents de tant de Norteamèrica, com de Sudamèrica, arqueològicament s'han testimoniat les següents migracions: |
− | * Primera Migració: 6000 a. C. Des del [[golf de Mèxic]] i [[Norteamèrica]]. Caçadors paleolítics que venien del Missisippi, la Florida i Bahames darrere del "pereós jagant" [[Megalocnus rodens]], el [[manatí]] i uns atres. | + | * Primera Migració: 6000 a. C. Des del [[golf de Mèxic]] i [[Norteamèrica]]. Caçadors paleolítics que venien del Missisippi, la Florida i [[Bahames]] darrere del "pereós jagant" [[Megalocnus rodens]], el [[manatí]] i uns atres. |
− | * Segona Migració: 2500 a. C. des de Mesoamèrica i Sudamèrica, especialment els territoris que ocupen Mèxic, Hondures i Veneçola. Es varen establir en la costa sur de Cuba ([[Ciènaga de Zapata]], [[illa de Pins]] i [[Guanahacabibes]]). Peixcadors de plataforma i recolectors de llitoral. Usaven gavinets, percutors, morters en closques, picos, etc. Podrien haver tingut una organisació matrillinial i enterraven als seus morts. | + | * Segona Migració: 2500 a. C. des de Mesoamèrica i Sudamèrica, especialment els territoris que ocupen [[Mèxic]], [[Hondures]] i [[Veneçuela]]. Es varen establir en la costa sur de Cuba ([[Ciènaga de Zapata]], [[illa de Pins]] i [[Guanahacabibes]]). Peixcadors de plataforma i recolectors de llitoral. Usaven gavinets, percutors, morters en closques, picos, etc. Podrien haver tingut una organisació matrillinial i enterraven als seus morts. |
− | * Tercera Migració: 500 a. C. des de la [[Florida]] i la vall del [[Riu Mississipi|Missisippi]]. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort. | + | * Tercera Migració: [[500 a. C.]] des de la [[Florida]] i la vall del [[Riu Mississipi|Missisippi]]. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort. |
− | * Quarta Migració: sigle VI d.C. Primera migració de [[taínos]] des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual [[Banes]]. Varen introduir el [[dacsa]], la [[yuca]], el [[tabac]] i molts utensilis de l'economia agroalfarera. Posseïen rituals i tenien una organisació social. | + | * Quarta Migració: [[sigle VI]] d.C. Primera migració de [[taínos]] des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual [[Banes]]. Varen introduir la [[dacsa]], la [[yuca]], el [[tabac]] i molts utensilis de l'economia agroalfarera. Posseïen rituals i tenien una organisació social. |
− | * Quinta Migració: Primera mitat del sigle XV d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en [[Mayarí]]. Segons [[Bartolomé de les Cases]], eren els [[Carips|carip]]s, procedents de la costa de Veneçola, estaven més alvançats i practicaven l'agricultura de la dacsa i la yuca, ademés de la ceràmica, els anteriors varen ser els siboneyes i els més antics pobladors de l'illa varen ser els guanajatabeyes. | + | * Quinta Migració: Primera mitat del [[sigle XV]] d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en [[Mayarí]]. Segons [[Bartolomé de les Cases]], eren els [[Carips|carip]]s, procedents de la costa de Veneçuela, estaven més alvançats i practicaven l'agricultura de la dacsa i la yuca, ademés de la ceràmica, els anteriors varen ser els siboneyes i els més antics pobladors de l'illa varen ser els guanajatabeyes. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| {{Història d'Amèrica}} | | {{Història d'Amèrica}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història de Cuba| ]] | | [[Categoria:Història de Cuba| ]] |